Presumpte

Estic fart de ser un pre­sumpte. Sóc un pre­sumpte ter­ro­rista si vaig pel car­rer un dia de mani­fes­ta­ci­ons. Sóc pre­sumpte defrau­da­dor si vull pagar en efec­tiu per estal­viar-me les comis­si­ons dels bancs. Sóc un pre­sumpte esva­lo­ta­dor, que podria per­dre la vida, si vull cele­brar la victòria del meu equip. El prin­cipi bàsic de la justícia, segons el qual s'ha de demos­trar la cul­pa­bi­li­tat, s'ha trans­for­mat, i ara cal jus­ti­fi­car la innocència. Això passa perquè és més fàcil car­re­gar el mus­sol a la gent hon­rada de debò que esbri­nar els meca­nis­mes pels quals la gent hono­ra­ble només d'apa­rença s'esca­po­leix d'Hisenda. Reclamo el dret de guar­dar els diners al mitjó i pagar el cotxe amb mone­des de cèntim. I això no és ama­gar diner negre. Tinc gust pel blanc.