L'Espanya intervinguda

Espa­nya ja és un país inter­vin­gut. L'autòpsia del clan merkozy no és ofi­cial, ni puta falta que fa. Però quan un sim­ple por­ta­veu de la CDU (a saber, allò que els cur­sis ano­me­nen emis­sari) t'audita els pres­su­pos­tos, d'això a casa sem­pre n'hem dit per­dre la sobi­ra­nia fis­cal. L'Espa­nya postim­mo­biliària de Rajoy és un país en estat d'excepció, en què es per­dona el frau als xoriços rega­lant-los mul­tes irrisòries, men­tre també s'indulta dels impos­tos empre­sa­ris o cli­ents dela­tors d'infrac­ci­ons. Tri­omfa de nou l'ètica de l'ale­hop: infor­mar dels fraus és més impor­tant que no pas impe­dir-los. Apro­fi­tant que la llei és paper mullat i que això de les dis­po­si­ci­ons addi­ci­o­nals a la Merkel li sona a xinès, Rajoy es veurà obli­gat a impul­sar una recen­tra­lit­zació de l'Estat quasi impos­si­ble.

Els governs espa­nyols fa anys que insu­flen vani­tat i mili­ons a comu­ni­tats com València o Múrcia, perquè ara els diguin als seus nous ciu­ta­dans de pri­mera que tots aquells poli­es­por­tius i tea­tres d'òpera que els van rega­lar eren fum: des­truir un ego col·lec­tiu vanitós és molt més difícil que des­man­te­llar un aero­port. Les elec­ci­ons anda­lu­ses ens ho han ense­nyat: Are­nas no va per­dre-les per haver ama­gat les reta­lla­des, sinó perquè deno­tava als seus com­pa­tri­o­tes que les ordres impor­tants venien de Madrid. Efec­ti­va­ment, la capi­tal segueix manant, i aglu­ti­narà pels segles dels segles les grans empre­ses amb tutela esta­tal, com ara Telefónica o el BBVA. Però cal obser­var un detall que s'escapa del poder del capi­ta­lisme castís madri­leny: a Espa­nya, totes les com­pa­nyies d'èxit glo­bal (Indi­tex, Mango o Mer­ca­dona) són filles d'empre­ne­dors perifèrics a la capi­tal. Els espa­nyols poden esca­ti­mar-nos molts euros per a sani­tat, cul­tura o edu­cació, però els serà molt més difícil posar pals a les rodes de les nos­tres empre­ses. L'admi­nis­tració Mas, paga­des les nòmines dels fun­ci­o­na­ris, faria bé d'imi­tar la cre­a­ti­vi­tat d'alguns empre­sa­ris amb espe­rit pla­ne­tari. Pot­ser la del Molt Hono­ra­ble no era tan mala idea: Cata­lu­nya imi­tant Mas­sac­hu­setts amb l'ull posat a Ítaca. Tot ben lluny de l'Espa­nya inter­vin­guda.