Alba

A mesura que pas­sen les hores, i com a fruit d'haver acon­se­guit uns resul­tats que no s'espe­rava en la seva vida, el líder del par­tit grec Alba Dau­rada, Niko­laos Mic­ha­lo­li­akos, les va dient cada cop més gros­ses. Aquest par­tit pretén solu­ci­o­nar els pro­ble­mes de Grècia expul­sant tots els immi­grants. Pot­ser amb els seus càlculs amb això ja n'hi hau­ria prou per acon­se­guir la plena ocu­pació. La idea és tan ridícula, no ja des de la defensa dels drets humans, sinó de la tècnica econòmica i matemàtica que no val la pena ni comen­tar-la.

Sem­pre m'ha cri­dat l'atenció el gust que tenen per les metàfores bri­llants aque­lles for­ma­ci­ons polítiques que defen­sen la fos­cor i el retrocés. Aquests de Grècia s'auto­a­no­me­nen Alba Dau­rada. Se'n recor­den, de l'himne de la Falange Española que vam haver de patir durant dècades? Sí, allà on deia que “en España empi­eza a ama­ne­cer”. Quan pas­sava tot al con­trari. El que succeïa en aquell moment és que a Espa­nya, Cata­lu­nya inclosa, s'estava ponent el sol. I així ens vam estar, a la fos­cor abso­luta, durant gai­rebé 40 anys.

La reso­lució dels con­flic­tes és com­pli­cada. Els fets no són o blanc o negre, sinó que hi ha una infi­nita gamma de gri­sos. Però per als par­tits tota­li­ta­ris, els d'un extrem i l'altre, les solu­ci­ons són molt sim­ples. Con­sis­teix a eli­mi­nar tot­hom que molesta, tot­hom que pensi dife­rent. Els que pro­mo­uen solu­ci­ons col·lec­ti­ves són els que han por­tat els pit­jors des­as­tres a la huma­ni­tat. Amb l'afe­gitó que acos­tu­men a acu­sar els altres d'aquells mals que ells por­ten en per­sona. Ells sols es desem­mas­ca­ren.