La crisi i les flors

Amb la relació i pro­xi­mi­tat amb les flors que he tin­gut –gai­rebé tota la vida–, tinc conei­xe­ments i puc opi­nar de mol­tes vari­e­tats. En algu­nes he apro­fun­dit perquè for­men part de les que dis­poso al jardí de casa meva, a Palau-sacosta. No sóc par­ti­dari de les de tem­po­rada ni de les exòtiques, que aca­ben fent-te la punyeta. De pas­sada són les més cares. Les de preu asse­qui­ble no són pas les pit­jors ni les de més preu les millors. Des de les hortènsies, roses, dàlies, begònies, gera­nis i mol­tes més d'aquest nivell, de preus rao­na­bles, es pot donar color i vida a un indret sense gran des­pesa. He fet aquesta intro­ducció per donar suport a l'opinió que l'expo­sició pot seguir essent bri­llant i espec­ta­cu­lar amb una des­pesa asse­qui­ble infe­rior a la d'anys pas­sats, pel que fa a les flors exhi­bi­des. No exa­gero si afirmo que un 90% dels visi­tants dis­tin­gei­xen una rosa d'un cla­vell i poca cosa més. Els impres­si­ona la vari­e­tat, el colo­rit, els rams, els atre­vits mun­tat­ges d'esglésies i esca­li­na­tes i, amb tota segu­re­tat, pocs pen­sen en el cost de les flors. La crisi no hi ha dubte que ha d'influir un xic en el con­junt de l'expo­sició, però no massa. La ima­gi­nació, n'estic segur, donarà ales als expo­si­tors, que gua­nya­ran la guerra a la crisi. S'han sen­tit veus alar­ma­des sense motiu. Con­tra la crisi, ima­gi­nació!