Serveis

El senyor Luis de Guin­dos, minis­tre d'Eco­no­mia, ens renya i ens diu que ens hau­rem d'acos­tu­mar a pagar pels ser­veis públics.

No en volia sen­tir una altra. Que jo sàpigui, els ser­veis públics ja els paguem amb els nos­tres impos­tos; i els cata­lans, per allò de la soli­da­ri­tat inter­ter­ri­to­rial que sem­pre va en una sola direcció, molt més. Cosa ben dife­rent és que, com es farà a Cata­lu­nya, s'apli­qui una taxa per raci­o­na­lit­zar l'ús dels ser­veis; és a dir, perquè dei­xin de ser una autèntica barra lliure. Ja sé que aquesta expressió és ofen­siva, però resulta que els que es moles­ten quan la sen­ten sem­pre són els que fan un bon ús dels ser­veis, men­tre que els que n'abu­sen fan l'orni.

Quan el minis­tre De Guin­dos diu allò de pagar pels ser­veis farà bé de mirar cap a qual­se­vol lloc de l'Estat menys a Cata­lu­nya. Perquè això de desem­but­xa­car per tot aquí ho tenim molt coll avall. Què són, sinó, els peat­ges?

Si en algun lloc està ben implan­tada la idea que els ser­veis són gra­tis del tot deu ser a Espa­nya. Ja veu­rem com ho ento­ma­ran, després de tants anys de vici­a­ment. A Cata­lu­nya suposo que ja no ens vindrà d'això. I, de fet, només s'ha de veure com els aug­ments de taxes que plan­teja el nos­tre govern, i no per gust, han estat rebuts per la gent. Hi ha hagut pro­tes­tes, sem­pre civi­lit­za­des, però també una certa resig­nació.

Per cert: serà interes­sant veure com jus­ti­fi­quen les mesu­res de Rajoy els que, des de Madrid estant, cri­ti­ca­ven Cata­lu­nya quan es va començar a plan­te­jar el repa­ga­ment de ser­veis a Cata­lu­nya.

La rosa d'Ale­xan­dria: blanca de nit, roja de dia.