Núvols fins

Per a un fuma­dor i beve­dor de cafè, una de les poques notícies bones que han sor­tit aquests dies és l'informe que cer­ti­fica que pren­dre tres cafès dia­ris allarga un 10% la pers­pec­tiva vital. Comp­tant que el tabac la redu­eix en un per­cen­tatge supe­rior, almenys el fuma­dor cafe­ter pot fer una sim­ple resta que li asse­gura uns quants anys més de vida. Aquest per­so­natge con­si­dera que les estadísti­ques refe­ri­des a la salut es poden posar en un mateix sac, amb la qual cosa és lícit, segons ell, de fer ope­ra­ci­ons d'aquesta mena: si fumar et mata, beure cafè et fa viure. La deso­lació li arriba quan des­co­breix que l'informe del cafè està pagat per una mul­ti­na­ci­o­nal que ven cafès. És, es diu, com els dos­si­ers sobre l'acti­vi­tat sexual dels ciu­ta­dans d'un país o d'un con­ti­nent: sem­pre estan pagats per una empresa de con­dons. O sobre la neces­si­tat d'una deter­mi­nada vacuna. Paguen el tre­ball uns labo­ra­to­ris.

Tot i això, pensa que aquesta és una bona notícia. Viu inun­dat per les llàgri­mes que ves­sen els titu­lars dels dia­ris i les pre­vi­si­ons dels experts. La prima de risc aug­menta fins a unes pro­por­ci­ons colos­sals, el bo a deu anys no para de pujar i de dis­tan­ciar-se de l'ale­many, el país viu una recessió de manual i mig, plana l'ombra de la mort de l'euro i de l'arri­bada de vés a saber què i, com diria l'humo­rista, jo mateix no m'he lle­vat gaire fi aquest matí.

Davant d'aquesta allau, i sense cap fut­bol que apai­va­gui les penes (i qui diu fut­bol, diu qual­se­vol altra acti­vi­tat física que l'ator­deixi o el trans­porti a una rea­li­tat supe­rior), esta­bor­nit davant la pers­pec­tiva d'un demà fran­ca­ment crític, el nos­tre per­so­natge comenta que no dei­xarà ni el tabac (que resta) ni el cafè (que suma) i que s'entre­tindrà a bus­car con­sols que l'aju­din en el relat aritmètic en què ara mateix con­tem­pla l'anada i tor­nada dels dies. No és capaç d'espe­ci­fi­car gaire. Parla de la reclusió que pro­por­ci­ona la lec­tura, del plaer dels sen­tits i dels sen­ti­ments que prové de la música, de la con­tem­plació emba­da­lida d'un qua­dre, del gaudi que rep del con­tacte amb els amics. Tot ple­gat, ho col·loca, diu, en el plat de la super­vivència (el tabac l'hau­ria de matar, però també el calma), on també hi des­a­ria un gintònic de tant en tant i pot­ser un Mar­ga­rita refres­cant i vigo­rit­za­dor. Núvols fins, vapors, que arri­ben abans o després de la gro­pada. I a vega­des la dis­per­sen.