Un militant de CiU

“Cata­lu­nya és una nació mil·lenària que al llarg dels tres dar­rers segles ha sofert dife­rents intents de des­a­pa­rició...” Josè M. Carré (Zè per als amics) és un anglo­bra­si­ler ins­tal·lat a Girona que al llarg de l'última dècada ha hagut de sofrir que li dema­nes­sin per què es posa el nom en cas­tellà (!?). “Superada la dic­ta­dura fran­quista i recu­pe­rada la democràcia i l'auto­go­vern, Cata­lu­nya va ini­ciar un camí d'enfor­ti­ment...” Superat el pri­mer període d'acli­ma­tació a Cata­lu­nya, en Josè M. (amb accent obert a la e) va ini­ciar un apre­nen­tatge deci­dit de la nos­tra llen­gua, que ha aca­bat par­lant millor que cap de nosal­tres. “Però avui dia, per poder asse­gu­rar la seva con­tinuïtat com a nació, Cata­lu­nya neces­sita un estat propi...” En Zè, per asse­gu­rar la seva con­tinuïtat a Cata­lu­nya, neces­si­tava feina. Far­macèutic, exe­cu­tiu del sec­tor ali­men­tari, amb un currículum impres­si­o­nant i sis idi­o­mes, s'havia que­dat a l'atur després de pas­sar per impor­tants empre­ses cata­la­nes. “Con­vergència, com a par­tit que defensa la nació cata­lana (...) assu­meix el com­promís d'acon­se­guir una majo­ria social...”

En Zè, com a ciu­tadà impli­cat, havia assu­mit el com­promís d'incor­po­rar-se a aquesta majo­ria social tot i saber que el seu futur pot­ser seria lluny de Cata­lu­nya. Es va fer mili­tant de CiU, hi va tre­ba­llar de valent sense espe­rar-ne res a canvi, i ja veus, la seva vàlua el va por­tar a ser dele­gat per Girona en l'últim congrés de CDC. “Per gua­nyar aquesta majo­ria social, neces­si­tem mol­tes per­so­nes dis­po­sa­des a convèncer de la neces­si­tat de dis­po­sar d'un estat propi. Cadas­cun dels mili­tants del nos­tre par­tit ha de ser por­ta­dor d'aquesta nova missió. Entre tots hem de fer taca d'oli...”

La set­mana pas­sada en Zè es va aco­mi­a­dar dels amics i de la família perquè l'ha fit­xat la Coca-Cola al Bra­sil. Es va estar tot l'àpat donant la tabarra perquè volia adreçar-los unes últi­mes parau­les abans d'anar cap a l'aero­port. Quan ja tot­hom es pre­pa­rava per rebre un par­la­ment ensu­crat i lacri­mo­gen, es va treure una cir­cu­lar impresa de la but­xaca. A l'encapçala­ment s'hi podia lle­gir “CDC, enda­vant”. I lla­vors ell, ciu­tadà impli­cat, mili­tant sin­cer i català per ganes i volun­tat, va començar a decla­mar sense cap impos­tura: “Cata­lu­nya és una nació mil·lenària que...”