Decisió

Bona part d'Europa, si més no a les seves can­ce­lle­ries, estarà pen­dent avui del que passi a Grècia. Perquè depèn de com quedi el govern que avui es tria a les urnes, pot haver-hi un bon sotrac finan­cer. Alguns pre­ve­uen una expulsió de Grècia de l'euro, fet que podria pro­vo­car una sor­tida en cadena d'Espa­nya i Itàlia. Altres afir­men que, com ha pas­sat sem­pre a Europa, hi haurà una inter­venció sal­va­dora en el moment límit.

Jo no sóc gens amic de les pre­vi­si­ons, perquè la rea­li­tat acos­tuma a con­tra­dir-les amb una cru­el­tat direc­ta­ment pro­por­ci­o­nal a la segu­re­tat amb què parla o escriu l'opi­na­dor. Però crec que a Grècia hi ha un parell de fets nota­bles que aju­da­ran a enten­dre els resul­tats. Pri­mer: hi ha la por que la situ­ació encara empit­jori si no s'accep­ten els ajus­ta­ments que imposa la resta de la Unió. És clar que ja hi ha molts grecs que tenen la sen­sació que han arri­bat al límit, que no es pot estar pit­jor. Segon: molts grecs, com passa a l'Estat espa­nyol, no se sen­ten res­pon­sa­bles del desori, sinó que acu­sen un govern –o uns bancs– massa gene­ro­sos i que no van filar prim a l'hora de qua­drar els comp­tes. I ter­cer: que Grècia està vivint tot aquest procés com una immensa humi­li­ació naci­o­nal. Això explica l'ascens de les opi­ni­ons radi­cals. Tant dels que volen dir adéu a una Europa que els esca­nya com dels que s'hi volen que­dar, però fent fora tot­hom que con­si­dera res­pon­sa­ble de la seva situ­ació, és a dir, dels immi­grants.

Només m'atre­veixo a expres­sar l'espe­rança que Europa en surti més enfor­tida després d'avui.