Sinceritat

En deter­mi­nats cer­cles ha cai­gut molt mala­ment la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que, amb un sol vol de diferència, lega­litza Sortu i, per tant, per­met que es pre­senti en els pròximes elec­ci­ons legis­la­ti­ves bas­ques. Alguns par­len del fracàs de l'estat de dret. D'altres dema­nen ober­ta­ment que es modi­fi­qui la llei de par­tits per tor­nar a bar­rar el pas a l'esquerra abert­zale que vin­cu­len amb ETA.

Aquests que ara bra­men con­tra el Cons­ti­tu­ci­o­nal i exi­gei­xen que sigui reno­vat i modi­fi­cat des dels fona­ments són els matei­xos que quan el tri­bu­nal van ribo­tar sense pie­tat el ter­cer esta­tut de Cata­lu­nya van aplau­dir el dic­ta­men i el van salu­dar com una victòria de l'estat de dret. En què que­dem? Són els matei­xos que exi­gei­xen un canvi de llei elec­to­ral perquè les veus de Cata­lu­nya i d'Euskadi no es puguin sen­tir a Madrid.

Perquè, on és el pro­blema ara? Sortu, en obediència a la llei de par­tits que va impul­sar el PP i va tenir el suport del PSOE, con­demna la violència ter­ro­rista en els seus esta­tuts. Però ara no hi ha atemp­tats i tam­poc hi ha pos­si­bi­li­tat de demos­trar que no és un recurs retòric. Els detrac­tors de Sortu, doncs, afir­men que la con­demna... no és prou sin­cera.

Caram, em pre­gunto jo, i ells com saben que no ho és, de sin­cera? És que tenen algun super­po­der per esbri­nar-ho? Si és així, què fan per­dent el temps a les tertúlies? Per què no acom­pa­nyen la dele­gació espa­nyola a nego­ciar per Europa? Tenint la capa­ci­tat de lle­gir el pen­sa­ment que tenen, en un parell d'hores tenim solu­ci­o­nada la crisi.