El gos que es mossega la cua

La solució a la crisi finan­cera em fa pen­sar en un gos que es mos­sega la cua: si hi ha crei­xe­ment econòmic, el mal que ens ha cau­sat la crisi es reduirà ràpida­ment, però si la crisi s'allarga, mul­ti­pli­ca­rem el dany cau­sat, ens mos­se­ga­rem la cua. Posaré un exem­ple per enten­dre'ns.

La comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal posa a la dis­po­sició de l'Estat fins a 100.000 mili­ons d'euros per sane­jar el sis­tema finan­cer. Vol dir cobrir les pos­si­bles pèrdues con­tin­gu­des en els balanços de Bankia, Banc de València, Nova Caixa Gali­cia i Cata­lu­nya Caixa, entre d'altres. Dijous pas­sat es van donar a conèixer els resul­tats de dues audi­to­ries sobre el volum de recur­sos –a tor­nar– que cal injec­tar en aques­tes enti­tats, via el FROB, que vol dir l'Estat. El resul­tat d'una audi­to­ria no és mai exacte. Si n'encar­re­gues cent, t'arri­ba­ran cent resul­tats dife­rents, tot i que poden ser apro­xi­mats. És impos­si­ble coin­ci­dir en el valor que té en el mer­cat qual­se­vol dels objec­tes que ens envol­ten. Però les res­pos­tes poden oscil·lar entre un màxim i un mínim.

Els balanços exa­mi­nats pels experts mos­tra­ran el que són pèrdues abso­lu­tes. Per exem­ple, pèrdues man­tin­gu­des en el balanç –acti­va­des–, perquè es con­si­de­rava que es podrien amor­tit­zar. Hi deu haver actius que no tenen valor en cap cas, perquè el titu­lar està en fallida i mai no podrà pagar el deute.

Però la majo­ria dels actius tòxics, moro­sos o de difícil cobra­ment estan for­mats per pisos sense ven­dre o adju­di­cats per impa­ga­ment del crèdit hipo­te­cari, urba­nit­za­ci­ons a mig fer, ter­renys pen­dents de qua­li­fi­cació urbanística, cons­truc­ci­ons fetes sense permís muni­ci­pal i apar­ta­ments de luxe al mar Menor o a la Costa del Sol. Les enti­tats finan­ce­res van optar per que­dar-se els immo­bles, quan el crèdit hipo­te­cari es va dei­xar de pagar, de manera que aquells bancs són els prin­ci­pals pro­pi­e­ta­ris de l'Estat.

Entre els immo­bles hi ha de tot: un edi­fici de l'Eixam­ple de Bar­ce­lona o del cen­tre urbà de Tar­ra­gona o de Toledo, milers d'hectàrees de bos­cos a Sierra Morena o alguns quilòmetres de plat­ges a la costa valen­ci­ana.

Si l'eco­no­mia euro­pea es recu­pera aviat i hi ha crei­xe­ment, els 62.000 mili­ons d'euros de pos­si­bles pèrdues –sobre el límit de 100.000– es redui­ran a la mei­tat, perquè hi haurà demanda i els actius més bons es podran ven­dre. És el que ha pas­sat als Estats Units i a Europa, després de les injec­ci­ons de diner que van rebre dels seus governs. De fet, hi ha grups d'espe­cu­la­dors, que reben el nom de vol­tors, que com­pren immo­bles dels bancs en crisi, perquè cre­uen que són una ganga. Però si la recu­pe­ració no arriba i la crisi empit­jora, els pos­si­bles 62.000 mili­ons es con­fir­ma­ran com a pèrdua o poden aug­men­tar. Un gos que es mos­sega la cua. No obli­dem que la solució a la crisi finan­cera només pot venir de l'exte­rior, ja que els bancs i cai­xes de l'Estat deuen 288.000 mili­ons d'euros.