Identitat

Bé, doncs ja han vist la gran rua que es va orga­nit­zar pels car­rers més cèntrics per cele­brar la magna victòria de la selecció espa­nyola. Als car­rers de Madrid, és clar; perquè encara que alguns diguin que la selecció és de tot­hom, de Madrid ho és més.

L'ale­gria des­bor­dada pels car­rers era lògica: Espa­nya –com Cata­lu­nya, en això estem igual– té pocs motius d'ale­gria i s'ha d'apro­fi­tar qual­se­vol opor­tu­ni­tat. Perquè mira que és mala sort que el mateix dia que tor­nava la selecció espa­nyola l'Euros­tat intentés aigua­lir la festa dient que Espa­nya també era cam­pi­ona... en atur.

Tinc una gran curi­o­si­tat per saber quan ha cos­tat la fes­tassa de Madrid. Perquè gra­tis segur que no va sor­tir. I jo em pre­gunto: ¿no hau­ria estat millor fer només la recepció reial i els diners que es van gas­tar en la fas­tu­osa rua dedi­car-los a reta­llar menys en edu­cació i en sani­tat? Al cap­da­vall, aquest és l'argu­ment que donen des de Madrid –sobre­tot aquells que cele­bra­ven la victòria amb més ganes– cada cop que el govern fa alguna cosa per pro­te­gir el català i la iden­ti­tat de Cata­lu­nya.

Però no. Sem­bla que hi ha iden­ti­tats de pri­mera (les que tenen un estat al dar­rere) i de segona (nosal­tres). La des­pesa que es faci en nom d'Espa­nya, encara que sigui des­pro­por­ci­o­nada en els temps que cor­ren, sem­pre està jus­ti­fi­cada. I el que digui el con­trari és un mal espa­nyol i un seces­si­o­nista, un pro­vincià curt de mires que porta la bar­re­tina calada fins a les celles.

Quan sur­tin del gar­buix que ells matei­xos s'han fet amb això de les iden­ti­tats, si és que poden, que m'avi­sin.