Horari compactat

El curs vinent els ins­ti­tuts faran horari con­ti­nuat (sense la pausa del mig­dia /dinar): començarà, segons els cen­tres, entre les vuit i dos quarts de nou i s'aca­barà entre dos quarts de tres i les tres. N'hem sen­tit la retòrica habi­tual: que així ens assem­bla­rem (més) a Europa; que els joves bai­xen de ren­di­ment havent dinat, és a dir, que l'atenció i el com­por­ta­ment són millors al matí; que les acti­vi­tats extra­es­co­lars es podran fer des de pri­mera hora de la tarda; que millo­rarà la con­ci­li­ació entre vida fami­liar i labo­ral perquè pares i fills tin­dran més temps per com­par­tir... Molt d'encens. Quant a Europa, ja l'Espriu ens l'havia posada a l'horitzó, llu­nyana, la mateixa que els fran­ce­sos pro­te­gei­xen amb el sar­casme de l'Afri­que com­mence à Le Pert­hus. Per mos­tra, a Europa els joves esmor­zen bé a les set –pa, ous, embo­tit, mel­me­lada i cafè o te–, dinen poquet a les dotze i sopen bé entre les sis i les set de la tarda. Raci­o­na­li­tat i equi­li­bri. I com ho fem/farem aquí? L'ado­les­cent –més o menys com ara– s'aixe­carà just per, sense men­jar res, arri­bar a classe; esmor­zarà al pati de les onze, dinarà entre les tres i les qua­tre, i soparà entre les nou i les deu. Ni dieta cor­recta ni... horari ale­many. Millo­rar el ren­di­ment? No és millor fer una classe de dues a tres de l'horari com­pacte –que ha arran­cat a les vuit del matí– que de qua­tre a cinc, la pri­mera de la tarda, en horari par­tit. Dei­xem-ho. Les acti­vi­tats extra­es­co­lars –anglès, música, esports, clas­ses de suport– sí que seran més rao­na­bles, però hi ha molts d'alum­nes que no en fan i caldrà “inven­tar-ne” per tal que no cor­rin pel car­rer: les asso­ci­a­ci­ons de pares hau­ran de pro­di­gar-se per, algu­nes tar­des, entre­te­nir-los, guar­dar-los, fer de can­gur... A vega­des s'anun­cia amb un bell nom que dis­si­mula un nou copa­ga­ment: “poten­ciar les tar­des com a temps acadèmic o lúdic, faci­li­tant aules i pis­tes poli­es­por­ti­ves, tot vet­llat per moni­tors...”. I tot això va lli­gat a la relació fami­liar, que millo­rarà, segons els par­ti­da­ris de la jor­nada com­pac­tada. Millo­rarà? Deu ser a còpia de veure's menys: quan el noi/a arribi a casa cap a les qua­tre ja tro­barà els pares fora, a la feina si en tenen. La rea­li­tat és prou més pro­saica: amb l'horari com­pacte, l'admi­nis­tració estal­viarà diners –una manera de “reta­llar”–: menys elec­tri­ci­tat i cale­facció, menys pro­fes­sors i con­ser­ges, però sobre­tot menys auto­bu­sos –cap– i menys men­ja­dors esco­lars gratuïts –cap–. Post fes­tum pes­tum: després de la festa gene­ral
i gratuïta de l'ESO, toca reco­llir els plats tren­cats.