La contraportada
Devoció per la llibertat
L'expert en seguretat i antic regidor a l'Ajuntament de Girona Jaume Curbet és homenatjat durant el congrés estatal de criminologia de la UdG
Jaume Curbet i Hereu va ocupar ahir un lloc distingit del novè congrés estatal de criminologia de la Universitat de Girona. L'expert en seguretat i antic regidor a l'Ajuntament de Girona pel PSC-Reagrupament va ser el protagonista de mitja hora de glossa d'un vell amic, l'exalcalde de la ciutat Joaquim Nadal. Nadal va recordar com Jaume Curbet es va convertir en un apassionat de la seguretat (i la llibertat) per casualitat. “Quan el PSC va guanyar les eleccions a Girona el 1979 en Jaume va agafar les competències que ningú volia.”
Però el que va ser un accident [haver de gestionar la seguretat] va ser el començament d'una trajectòria prolífica en l'estudi i l'aplicació de polítiques de protecció. Curbet va embastar la policia local de Girona i s'atrevia a dir al seu batlle que no es fiqués en l'àrea de policia “ni amb carícies ni amb desautorització”. Fatigat de la gestió política, Curbet va deixar la política el 1983, però es va dedicar per devoció a la seguretat en cos i ànima fins a la mort.
Gonzalo Escobar, president del congrés i professor de criminologia de la UdG, justifica l'homenatge a Curbet. “En Jaume era un company i un amic de la Universitat. Quan vam començar a plantejar-nos de fer els estudis de criminologia el 2003, li vaig trucar perquè hi col·laborés i de seguida es va mostrar entusiasmat per la idea”, recordava Escobar ahir després de la glossa de Nadal. Curbet va impartir dues assignatures, criminologia organitzada, i policia i seguretat, en els estudis de criminologia. A l'homenatge d'ahir hi van assistir l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i el germà de l'homenatjat, l'editor Quim Curbet.
El congrés s'acaba avui amb més de tres-cents professionals i investigadors. El professor neerlandès René van Swaaningen va parlar dels resultats del sistema menys punitiu dels Països Baixos, que ha clausurat vuit presons, a diferència de l'Estat espanyol, un dels que tenen una taxa més alta de població reclosa (152 persones per cada 100.000 habitants).
