Opinió

Primer els de fora

És llençant a la brossa un eslògan com “primer els de casa” com realment es consuma un ideal de civilització. Només ets civilitzat quan no fas befa de la suposada inferioritat dels altres

Fa unes set­ma­nes vam poder veure un espec­ta­cle gro­tesc: una vin­tena de sim­pa­tit­zants de la for­mació política Pla­ta­forma per Cata­lu­nya –entre ells hi havia un regi­dor d'aquest par­tit– van acu­dir a un par­tit de fut­bol ves­tits amb bur­ques. Es trac­tava de fer sen­tir el seu mis­satge elec­to­ral, però a més de fer una al·lusió poc sub­til al patro­ci­na­dor del FC Bar­ce­lona, Qatar, la fun­dació del qual, com ja és sabut, ha posat el seu emblema a la samar­reta. Aquest par­tit polític apro­fi­tava la presència del filial del Barça per fer tor­nar a sen­tir el seu mis­satge; Qatar esde­ve­nia l'excusa que els per­met mos­trar-se de nou supe­ri­ors.

Fixem-nos-hi bé: per a aquesta gent hi ha dues rea­li­tats dife­ren­ci­a­des; per una part, “els de casa”, com afir­men ells, i, per l'altra, “els de fora”, que única­ment són els que es rela­ci­o­nen d'alguna manera amb l'islam i els bur­ques, l'Ori­ent hos­til als prin­ci­pis occi­den­tals. Un ple­gat d'indi­vi­dus que fins no fa gaire no sabien de què sen­tir-se orgu­llo­sos, de cop ento­nen him­nes a la civi­lit­zació occi­den­tal, mili­ten a favor dels drets de les dones i vol­drien excloure –o rele­gar– els que no són com ells dels ser­veis soci­als que els governs ins­tau­ren en els nos­tres països. Rere de tot això, una visió molt clara i mani­quea: la civi­lit­zació con­tra la barbàrie. Qui fa aquesta divisió, però, sem­pre la fa pen­sant-se que ell és el civi­lit­zat, encara que es posi un burca per anar a fer befa de la religió –o de la cul­tura– dels altres.

El que posa sobre la taula aquesta for­mació política –amb tant de mal gust i amb tants esca­ra­falls– no és res més que la versió més cri­da­nera d'una idea que recorre les ments de mili­ons d'indi­vi­dus. A l'última cam­pa­nya elec­to­ral fran­cesa –i és de França i el seu gro­ller lepe­nisme d'on ens arriba tot això– es va tor­nar a sen­tir aquest lema, en boca de tot un minis­tre de l'Inte­rior: “Per a nosal­tres, no totes les civi­lit­za­ci­ons són idènti­ques.” El debat sobre la civi­lit­zació, sobre allò que som, es con­ver­teix en allò cen­tral d'aquesta mena de dis­cur­sos. Així, l'alcal­dessa de Madrid, Ana Bote­lla, ho va pro­var de defi­nir en una recent inter­venció –tot para­fra­se­jant Leo Strauss sense ni saber-ho–: “El nos­tre credo polític és Grècia, Roma, el cris­ti­a­nisme i Europa.”

Les parau­les i les idees no són banals, aquí. Usa­des de deter­mi­nada manera no fan sinó afa­la­gar una dimensió moral dels elec­tors. N'hi ha molts que, després de sen­tir aques­tes parau­les, no poden fer més que sen­tir-se supe­ri­ors, els hereus civi­lit­zats d'una tra­dició il·lus­tre que ens con­ver­teix a nosal­tres en millors que els altres. Civi­lit­zació: Occi­dent i la resta, aquest és l'últim títol publi­cat pel polèmic his­to­ri­a­dor Niall Fer­gu­son, i ja des d'aquest títol tro­bem l'arrel del pro­blema: la divisió clara i tallant entre Occi­dent –“civi­lit­zació”– i “la resta”, amb la con­següent i dis­cu­ti­ble opció per ava­luar les civi­lit­za­ci­ons com si fos­sin un tot. Fer­gu­son ho fa a par­tir de sis invents, allò que ano­mena les sis apli­ca­ci­ons “assas­si­nes”, con­cep­tes cre­ats i ins­tau­rats a Occi­dent que hau­rien sigut els que hau­rien pro­vo­cat una “gran divergència”, la que va con­tri­buir a fer del nos­tre Occi­dent el far que guia tota la huma­ni­tat, un aplec de pobles líders. Aquests són els sis invents supo­sa­da­ment occi­den­tals que ens hau­rien aca­bat fent “supe­ri­ors”: el joc de la com­petència, la ciència, el reco­nei­xe­ment dels drets de pro­pi­e­tat, la medi­cina, la soci­e­tat de con­sum i l'ètica del tre­ball.

Totes aques­tes “apli­ca­ci­ons”, un cop arri­ben a ser assi­mi­la­des pels altres pobles del món, els con­ver­tei­xen en civi­lit­zats, men­tre que si en falta alguna con­ti­nuen xipo­lle­jant d'una manera o d'una altra en la barbàrie. És aquesta manera de pen­sar, que podríem ano­me­nar occi­den­ta­lista, o etnocèntrica, la que acaba deri­vant en les seves mani­fes­ta­ci­ons més radi­cals en alguna forma de racisme. Per una banda, tro­bem aquests il·lumi­nats que ava­luen la seva cul­tura com la supe­rior, i per l'altra, els ale­gres pes­si­mis­tes que neguen qual­se­vol pos­si­bi­li­tat d'ava­lu­ació o crítica de la cul­tura dels altres, tot perquè no hi hau­ria, diuen, res ni supe­rior ni infe­rior, sinó una extensió igua­litària de cul­tu­res que no poden jerar­quit­zar-se.

Res ens obliga a cenyir-nos a aques­tes dues úniques pos­si­bi­li­tats, però. Ser civi­lit­zats, o occi­den­tals, no ens con­ver­teix en supe­ri­ors a res ni a ningú, com és obvi, i és per això que no té sen­tit posar-nos a nosal­tres “pri­mers” en res, encara que sigui a la cua del metge. Ser civi­lit­zat i no bàrbar obliga a reconèixer a l'altre la seva huma­ni­tat, doncs, i és llençant a la brossa un eslògan com “pri­mer els de casa” com real­ment es con­suma un ideal de civi­lit­zació. Només ets civi­lit­zat quan no fas befa de la supo­sada infe­ri­o­ri­tat dels altres; quan comen­ces a con­fon­dre els teus valors amb la veri­tat i et tro­bes defen­sant-los amb zel de mis­si­o­ner o de croat és que la civi­lit­zació que dius defen­sar comença a posar-se en perill. Ser civi­lit­zat no és una fita acon­se­guida d'una vega­des per totes; és un reque­ri­ment d'excel·lència i de veri­tat que ens com­pro­met a tots i gràcies al qual podem cri­ti­car qual­se­vol cul­tura, sigui la nos­tra o la dels altres.

Dubto molt que les apli­ca­ci­ons que enu­mera Fer­gu­son siguin única­ment occi­den­tals. Però encara que fos així no ens per­ta­nyen a nosal­tres sinó que serien fruits de tota la huma­ni­tat, dels quals han de gau­dir tots els homes, perquè si hi ha una idea que ens fa civi­lit­zats és la que ens obliga a abo­lir la rígida, ridícula i vio­lenta divisió entre nosal­tres i els altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.