Intervenció

Hi ha un gran cla­mor a Madrid perquè l'Estat espa­nyol inter­vin­gui les auto­no­mies. Sí, perquè sem­bla que les auto­no­mies són les res­pon­sa­bles de totes les desgràcies dels espa­nyols. Si no hagués estat per les auto­no­mies, ara no tindríem els pro­ble­mes que tenim. Però hi ha més raons que els pers­picaços ana­lis­tes de Madrid apor­ten al sem­pre tran­quil debat de l'estruc­tura de l'Estat per exi­gir la inter­venció. Per exem­ple, que després de la pèrdua de sobi­ra­nia que ha repre­sen­tat la recepta impo­sada per Brus­sel·les a canvi d'injec­tar 100.000 mili­ons per sal­var uns bancs que així podran retor­nar els crèdits als altres bancs euro­peus, Espa­nya ha per­dut sobi­ra­nia. Què es pot fer? Molt fàcil: recu­pe­rar la que va cedir a les auto­no­mies. Així tots els espa­nyols seran iguals. És a dir, avançarem cap a l'objec­tiu que tots pen­sem com ells. Quin hor­ror.

Bé, però quins pro­ble­mes com­porta la recu­pe­ració? El pri­mer, que tot el dèficit cen­tri­fu­gat a les auto­no­mies recaurà en l'Estat. I és que una cosa és la política i una altra l'aritmètica. El segon, que les auto­no­mies estan actu­ant de pan­ta­lla davant unes mesu­res molt impo­pu­lars. Amb la inter­venció, aquesta pan­ta­lla des­a­pa­rei­xerà i el des­gast polític recaurà sobre el govern espa­nyol. El ter­cer, que els efec­tes d'aquesta recen­tra­lit­zació tar­da­ran molt a notar-se, tot i que en aquest cas els adlàters de Rajoy tor­na­ran amb la matraca de l'herència rebuda. El quart pro­blema és que les auto­no­mies són un con­tra­po­der davant un govern espa­nyol de color dife­rent. O sigui que, si hi ha inter­venció, temo molt que serà en clau de farsa.