Per la gràcia del bosó

La història es repe­teix quasi tant com l'all. Aquí va un exem­ple que no els robarà gaire temps. Resulta que fa unes poques set­ma­nes uns científics van demos­trar l'existència del lle­gen­dari bosó de Higgs, una partícula ínfima, més petita que l'àtom, res­pon­sa­ble de la for­mació de la matèria. A aquesta partícula teo­rit­zada pel físic anglès Peter Higgs fa més de 40 anys també se l'ano­mena “partícula Déu” perquè esta­ria en l'ori­gen de la cre­ació de l'uni­vers. Els bis­bes espa­nyols, en boca del por­ta­veu de la Con­ferència Epis­co­pal, Juan Anto­nio Martínez del Camino, van reac­ci­o­nar ipso facto, posant Déu al dar­rere de la con­dem­nada partícula i san­tes pasqües. “La física mai podrà expli­car per què exis­teix alguna cosa en lloc de res”, va dir cofoi. Fa uns segles, a Higgs l'hau­rien cre­mat a la foguera; ara con­ti­nua sent un pagà i un blas­fem, però només el cre­men amb el foc del menys­preu. Indub­ta­ble­ment hem millo­rat.

Aquell mateix dia, però, escolto una mera­ve­llosa història a El món de RAC1, on una dona explica com va sor­tir d'un coma –per sor­presa dels met­ges– sen­tint una cançó tri­ada pels seus fami­li­ars. El fet més extra­or­di­nari, però, no era mèdic, ni musi­cal, sinó espi­ri­tual. Durant el coma havia adqui­rit consciència d'uns records impos­si­bles en aquesta vida. “Records de Nova York als anys vint, records d'Àfrica, records dels anys cin­quanta...” L'experiència l'ha fet replan­te­jar-se el seu escep­ti­cisme sobre l'ànima, la vida després de la mort o la reen­car­nació.

Hi ha coses que la ciència encara no pot expli­car, de la mateixa manera que hi ha reve­la­ci­ons que l'Església no pot demos­trar. Però els científics es rebel·len, inves­ti­guen i avan­cen, men­tre que els minis­tres de l'Església fa molts segles que viuen enro­cats, negant tres cops i els que faci falta tot el que dis­cu­teixi els drets d'autor de l'existència. Deu ser per aquest immo­bi­lisme i aquesta falta d'argu­ments que se'ls bui­den les esglésies.