Talent

Lle­geixo que un grup d'empre­sa­ris cata­lans con­si­dera que el català és un obs­ta­cle per atreure el talent d'Espa­nya, una apre­ci­ació a sobre de la qual deter­mi­nada premsa de Madrid s'hi ha abra­o­nat amb fruïció. És clar, la gent de talent d'Espa­nya vin­dria a Cata­lu­nya, però no ho fa perquè els seus fills són obli­gats a apren­dre en català, un idi­oma que no ser­veix per a res.

Miro la data del diari. No, no és la del 28 de desem­bre, sinó la d'un dia d'aquest infer­nal mes de juliol. Inno­cent de mi: jo que pen­sava que l'autèntica bar­rera perquè captéssim talent de l'estran­ger era el nos­tre poc conei­xe­ment de l'anglès, no que parléssim només en català (i també en espa­nyol, no ens enganyéssim pas).

Tinc un sug­ge­ri­ment a fer. En comp­tes de pre­o­cu­par-se tant pel talent que viu Ebre enllà, aquests empre­sa­ris farien bé a pre­o­cu­par-se per pro­mo­ci­o­nar el talent que tenim a Cata­lu­nya, que és molt i molt variat. Segur que una ope­ració d'aques­tes carac­terísti­ques seria molt ben valo­rada, no hi hau­ria cap pro­blema amb l'idi­oma i sor­ti­ria infi­ni­ta­ment més barata. De fet, també podrien mirar de con­tri­buir a atreure el talent català que tenim escam­pat pel món, que també és molt i molt variat.

Es poden fer més coses: acci­ons perquè aflori el talent que tenim ama­gat aquí perquè no hagi de mar­xar fora a for­mar-se. Tinc notícies per a aquests empre­sa­ris: a Cata­lu­nya ja s'està fent alguna cosa. Per a ver­go­nya seva i nos­tra, el finançament no prové de cap empre­sari català pre­o­cu­pat perquè el seu idi­oma és un obs­ta­cle. Que n'apren­guin.