El tren gratuït

Quan estu­di­ava a l'ins­ti­tut de Girona, aga­fava el tren a Sils cada dia. Érem una bona colla de bor­de­gas­sos de Riu­da­re­nes, Santa Coloma de Far­ners, Maçanet, Vidre­res, Cal­des de Mala­ve­lla i del mateix Sils, que cada dia ens trobàvem a l'andròmina. De tant en tant intentàvem viat­jar sense pagar el bit­llet i el viatge es con­ver­tia en un joc del gat i la rata entre nosal­tres i el revi­sor. Els dies més diver­tits era quan ens enfrontàvem al “caza­re­com­pen­sas”, un bon jan amb algun quilo de més que suava la can­sa­lada per­se­guint-nos de vagó en vagó men­tre nosal­tres pujàvem i baixàvem amb l'habi­li­tat i l'ener­gia dels ado­les­cents.

Han pas­sat molts anys i el caza­re­com­pen­sas segur que ja s'ha jubi­lat. També han des­a­pa­re­gut o, pit­jor, cauen a tros­sos algu­nes de les esta­ci­ons de poble on es venien els bit­llets. Mol­tes, a part d'ofe­rir una imatge deplo­ra­ble, s'han con­ver­tit en bai­xa­dors on els pas­sat­gers pugen al tren per, teòrica­ment, pagar durant el recor­re­gut. La rea­li­tat, però, és que sovint la gent no paga. I no perquè facin el viu, sinó perquè, sobre­tot si el recor­re­gut és curt, el revi­sor no té temps de cobrar i a l'arri­bar a la des­ti­nació només és qüestió d'una mica de barra o de conèixer la sor­tida ade­quada per estal­viar-se el bit­llet.

Ja sé que no ve d'aquí i que els 100 mili­ons d'euros que l'ope­ra­dora costa cada any a la hisenda espa­nyola no s'eixu­ga­rien amb el gra­pat de bit­llets de tren que es per­den cada dia. Però és una petita mos­tra d'un pro­blema més greu. Les nom­bro­ses esclet­xes per on s'esca­pen dese­nes de mili­ons d'euros sense cap mena de pro­fit ni bene­fici ciu­tadà. Admi­nis­tra­ci­ons dupli­ca­des i tri­pli­ca­des, empre­ses públi­ques que es podrien pri­va­tit­zar i ser­veis per­fec­ta­ment inútils o recon­ver­ti­bles cons­ti­tu­ei­xen un mosaic insu­por­ta­ble en aquests temps de penúries, on no es pot mal­gas­tar ni un euro públic.