Opinió

de set en set

El retrat del PP

Dorian Gray podia enga­nyar amb el seu aspecte juve­nil, formós i inno­cent, però el seu retrat –tan­cat amb pany i for­re­llat– ho reflec­tia tot, el pas del temps, el pecat, el cantó més per­vers de l'ànima, el seu autèntic jo. La política és infi­ni­ta­ment més mun­dana i bar­ro­era que la lite­ra­tura, però en defi­ni­tiva totes dues les fa l'home i s'ali­men­ten del millor i el pit­jor de l'home. No sé si Mari­ano Rajoy lle­geix Oscar Wilde, però a la seva obra de govern li passa com al famós Retrat de Dorian Gray; reflec­teix l'autèntic jo del Par­tido Popu­lar, sense embuts, ni care­tes, ni dis­fres­ses, amb tota la cru­esa.

El PP va seduir 10 mili­ons de votants amb una imatge de canvi i de solvència. Va pro­me­tre que faria unes coses, va jurar que no en faria d'altres. Va pren­dre l'apa­rença d'un govern fort, majo­ri­tari, que actua amb deter­mi­nació i res­pon­sa­bi­li­tat, per fer el que cal fer encara que sigui impo­pu­lar, que gover­na­ria no per a uns quants sinó per a tots. Pocs mesos després, el seu retrat ha per­dut tota esplen­dor, tota bellesa i tot signe de dig­ni­tat i reflec­teix ja amb pao­rosa niti­desa el vell dimoni que tant s'havia esforçat a ama­gar.

Incom­pler­tes les pro­me­ses de reva­lo­rar pen­si­ons, fer deduc­ci­ons a la com­pra d'habi­tatge o de com­plir la llei –també l'Esta­tut–, vio­lats tots els jura­ments amb la pujada d'impos­tos direc­tes (IRPF, IBI i soci­e­tats) i indi­rec­tes (IVA, tabac i alco­hol), l'aba­ra­ti­ment de l'aco­mi­a­da­ment, l'amnis­tia fis­cal als eva­sors, la con­ge­lació del sou dels fun­ci­o­na­ris o la reta­llada en sani­tat i edu­cació, la veri­tat ha esde­vin­gut men­tida ele­vada a l'enèsima potència i el tali­ba­nisme governa sense pudor, pro­te­gint els rics, ban­quers i grans empre­ses, sacri­fi­cant assa­la­ri­ats, pen­si­o­nis­tes, atu­rats, autònoms i depen­dents, estran­gu­lant Cata­lu­nya, bom­bar­de­jant el català, cas­ti­gant la cul­tura i l'esport, revi­sant el dret a l'avor­ta­ment i qui sap què més vindrà.

Un retrat repug­nant expo­sat per a tot aquell qui vul­gui mirar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.