Fracàs escolar?

El sem­pre esti­mu­lant Jean-François Revel deia que no era per casu­a­li­tat que la pobresa filosòfica regnés a França des del començament del XIX, és a dir, des de la cre­ació de la uni­ver­si­tat. El pen­sa­dor francès reco­nei­xia que, tot i tenir els seus avan­tat­ges, el sis­tema uni­ver­si­tari “per­met als medi­o­cres, un cop asso­lits els llocs impor­tants, for­ti­fi­car la con­fiança en ells matei­xos i exer­cir la seva dic­ta­dura en els exàmens i les car­re­res”. La seva tesi impli­cava que els medi­o­cres ho col·loca­ven tot a un mateix nivell, cas­trant d'aquesta manera el talent.

La com­plaença ha con­ver­tit el que hau­ria d'haver estat els tem­ples del saber en bas­ti­ons de l'estu­pi­desa. I uti­lit­zar França pot sem­blar de broma si valo­rem el nos­tre estat, sotmès a altres perills dic­ta­to­ri­als, com la incom­petència i la per­mis­si­vi­tat. Si fóssim una mica més espa­vi­lats i algú es plan­tegés fer plans a mitjà o llarg ter­mini, podríem fer ser­vir la crisi per inten­tar intro­duir can­vis de fons, sobre­tot en l'arrel de l'ense­nya­ment i del que es pretén. Ser una mica ambi­ci­o­sos i no per­dre tant de temps a con­tro­lar dona­ria als mes­tres unes pers­pec­ti­ves que, en la situ­ació actual, difícil­ment poden acom­plir.

Fa pena sen­tir el terme “fracàs esco­lar” sense que ningú assu­meixi que és, en rea­li­tat, un fracàs de model pedagògic i social. Cal­dria inver­tir a ana­lit­zar les cau­ses del que ens està pas­sant, no exclu­si­va­ment a través del des­as­tre de les cai­xes, l'espe­cu­lació i el com­por­ta­ment d'orga­nit­zació cri­mi­nal que tenen alguns polítics. Una lec­tura glo­bal del sis­tema pot­ser ens per­me­tria una sor­tida ade­quada al futur.