Qui són ‘els mercats'?

Són els nous amos de l'uni­vers; al seu cos­tat, els ope­ra­dors finan­cers dels anys 80 del segle pas­sat, que s'ano­me­na­ven així, només eren apre­nents de bui­xot, mers ini­ci­a­dors del capi­ta­lisme sal­vatge a l'època en què es va for­mar la bom­bo­lla que ha por­tat Europa al llin­dar de la ruïna.

En una pri­mera accepció super­fi­cial, els mer­cats són les agències d'ava­lu­ació de risc finan­cer que dis­si­mu­len el seu caràcter amb noms que sug­ge­rei­xen un tarannà capriciós i tor­nadís (Moody), o que s'ama­guen dar­rere de cognoms de pobresa (Stan­dard & Poor).

Això, però, només són detalls onomàstics. Els mer­cats són els indi­vi­dus i/o grups d'inver­sors que fan i des­fan des­tins en el marc de l'eco­no­mia mun­dial. Són ells els qui ator­guen o reti­ren la con­fiança en les dife­rents eco­no­mies naci­o­nals. Són ells els qui enfon­sen o reflo­ten la situ­ació d'un país. Els res­pon­sa­bles del paper de pària econòmic de Grècia o del perill que amenaça Itàlia i Espa­nya.

Amb aquest pano­rama, no és foras­se­nyat ima­gi­nar que els indi­vi­dus i/o grups que hi ha dar­rere dels mer­cats poden estar espe­cu­lant i gua­nyant for­tu­nes immen­ses amb les seves mani­o­bres, que poden impli­car la desgràcia i la misèria per a mili­ons de per­so­nes, que són els dis­sor­tats peons d'aquest joc des­pi­e­tat de poder.

Fóra exces­siu con­cloure que els mer­cats i els qui els domi­nen des del seu ano­ni­mat són els únics mal­vats i els prin­ci­pals cul­pa­bles de la situ­ació. Són, sen­zi­lla­ment, els qui se'n apro­fi­ten. Al cap i a la fi, noci­ons com ara les per­so­nes i el seu benes­tar no entren en els seus càlculs, ni tam­poc hi ha res de per­so­nal. Els mer­cats fan seva la frase d'un dels seus ins­pi­ra­dors, don Vito Cor­le­one, el Padrí, que jus­ti­fi­cava els seus actes dient que “no és res per­so­nal; només són nego­cis”.