Opinió

la columna

De delator a ciutadà

Vaig tenir l'alegria d'haver fet el que tocava

Ho he fet com a mínim un parell de vega­des. La pri­mera quan en un voral dels túnels de Vall­vi­drera vaig veure una pare­lla de lla­dre­gots en acció. Men­tre un des­pis­tava el con­duc­tor, l'altre li robava l'ame­ri­cana de dins del cotxe. La segona a l'auto­pista de Bar­ce­lona a Girona. Tres o qua­tre vehi­cles d'aquells que sem­blen una espar­de­nya amb rodes, cir­cu­la­ven a tota metxa i fent ziga-zagues en el que tenia tota la pinta de ser una cursa. En tots dos casos vaig tru­car als Mos­sos. En el pri­mer em temo que no va ser­vir per res perquè els mal­fac­tors varen fugir com un coet i no els vaig veure més. En canvi els de les cur­ses pocs quilòmetres després de la tru­cada, eren a la vorera donant expli­ca­ci­ons i papers a un mosso. Reco­nec que vaig tenir una satis­facció íntima i l'ale­gria d'haver fet el que tocava. Però resulta que estava equi­vo­cat. Que en lloc d'un ciu­tadà mínima­ment civi­lit­zat, el que vaig fer em con­ver­tia en un dela­tor, un xivato en l'extensió més penosa de la paraula.

Això és el que es desprèn de les crítiques al con­se­ller d'Inte­rior, Felip Puig, per haver dema­nat als ciu­ta­dans que denunciïn els que llen­cin pun­tes de cigar­re­tes a les vore­res, pel que diuen la causa de l'incendi que fa poc va arra­sar bona part de l'Alt Empordà. S' argu­menta que ens por­ta­ria a una versió moderna del Gran Germà que tot ho veu, i on l'espi­o­natge entre ciu­ta­dans garan­teix l'esta­bi­li­tat i l'imperi dels pode­ro­sos. Però més aviat em sem­bla que és una rèmora mal païda del fran­quisme, un règim que fomen­tava la delació dels opo­si­tors a canvi de pre­ben­des. Ara vivim en un règim democràtic i de lli­ber­tats, on l'únic imperi és el de la llei. Les fal­ses denúncies poden ser cas­ti­ga­des i tal com passa als països moderns del nos­tre entorn, la col·labo­ració poli­cial fona­men­tada i amb pro­ves forma part del catàleg d'obli­ga­ci­ons ciu­ta­da­nes. Però com que puc estar equi­vo­cat, ho pre­gun­taré als meus amics Joan Albert i Maria d'Avi­nyo­net de Puig­ventós, ells que varen veure les fla­mes a tocar de casa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.