Un miratge a l'oasi

He lle­git que a l'Aràbia Sau­dita hi estan cons­truint una ciu­tat única­ment per a dones. Una ciu­tat on podran tre­ba­llar unes cinc mil dones sense bar­re­jar-se amb els homes. D'entrada fa mala espina i mal­pen­ses, però després de donar-hi un parell de vol­tes, i pen­sant en la manera de ser de les dones sau­di­tes, en fas una altra lec­tura. Aques­tes matei­xes dones saben que no podran votar fins d'aquí a tres anys, que encara neces­si­ten el permís d'un home per sor­tir de casa i anar a tre­ba­llar, que els cal auto­rit­zació per viat­jar, que mal­grat pro­tes­tes sona­des encara no poden con­duir i ni tan sols fer esport ober­ta­ment, mal­grat la pri­mera par­ti­ci­pació d'una dona en la dele­gació olímpica de Lon­dres. Però tenen molt clar que els can­vis els ani­ran fent en el moment precís. I una prova d'això és la cons­trucció de la ciu­tat, una rea­li­tat pro­mo­guda per dones, sí, per un grup d'empresàries locals. Les motiva ofe­rir una més gran inde­pendència econòmica de les dones sense tren­car els estric­tes cos­tums del regne de segre­gació de gèneres. Saben que el poder és el diner i miren de faci­li­tar aquesta des­vin­cu­lació amb l'home. Cinc mil llocs de tre­ball en la indústria tèxtil, de pro­duc­tes far­macèutics i de pro­ces­sa­ment d'ali­ments, tot amb empre­ses diri­gi­des per dones, però… és real­ment una bona solució? No hi ha el perill que es con­ver­teixi en una ciu­tat fàbrica en un règim de semi­es­cla­visme, encara que asse­gu­rin que es garan­ti­ran els drets de les tre­ba­lla­do­res? En un regne, el sau­dita, on la paraula dret no crec que sàpiguen que tin­gui dret a exis­tir, fa una mica de basarda. Les dones que hi ha al dar­rere i al davant asse­gu­ren que la pri­mera de les cinc ciu­tats indus­tri­als tindrà un cen­tre de for­mació espe­ci­a­lit­zat per aju­dar les dones a desen­vo­lu­par el seu talent, per obrir noves expec­ta­ti­ves i reduir l'atur. Deia que sem­bla una idea per aixe­car sus­picàcies i reser­ves, però crec en les dones sau­di­tes i en les seves ganes de lli­ber­tat. Les dones sau­di­tes tenen fama de moure's com l'aigua; quan es tro­ben amb un obs­ta­cle, el vore­gen i con­ti­nuen el seu camí, res les atura en el seu afany de can­viar. De can­viar cap a millor, natu­ral­ment, i aquesta ciu­tat vull pen­sar que no serà un miratge en un oasi.