El soroll del tsunami

Si encara els que­den alguns dies de des­cans, pas­sin de llarg, estan dis­cul­pats. Però si s'aven­tu­ren ja sabran que aques­tes últi­mes set­ma­nes hem vis­cut en una bom­bo­lla ima­ginària, una mena de treva cani­cu­lar. I si paren bé l'ore­lla, si afi­nen l'oïda, sen­ti­ran la remor del tsu­nami que s'acosta aquest setem­bre. De memòria: la pujada de l'IVA que coin­ci­dirà amb l'inici del curs esco­lar, l'expulsió de la sani­tat pública de 150.000 sense papers, les noves res­tric­ci­ons per acce­dir a l'ajuda dels 400 euros de la Renda Mínima d'Inserció a Cata­lu­nya, més puja­des de preus dels ser­veis bàsics, més reta­lla­des sala­ri­als, més aco­mi­a­da­ments a la pública i a la pri­vada, el pro­ba­ble res­cat de l'Estat espa­nyol per part de la Unió Euro­pea, la bata­lla del pacte fis­cal, la Diada Naci­o­nal més calenta dels últims anys o la mobi­lit­zació Ocupa el Congrés són només exem­ples del que ine­vi­ta­ble­ment ens espera a la can­to­nada. Però tot això, essent molt trans­cen­dent, no és tot. Aquesta tar­dor, amb tota pro­ba­bi­li­tat, es començarà a jugar la gran par­tida sobre el futur de l'estat de les auto­no­mies. El model dis­se­nyat durant la Tran­sició s'ha reve­lat invi­a­ble en unes cir­cumstàncies econòmiques com les actu­als i el govern cen­tral vol reduir-lo a una sim­ple des­cen­tra­lit­zació admi­nis­tra­tiva. Amb l'excusa de les impo­si­ci­ons euro­pees i les reta­lla­des, han desen­fun­dat la des­tral per espor­gar com­petències i con­dem­nar al pacte de la fam el que no s'age­no­lli. Si el pla els fun­ci­ona, serà la segona gran der­rota de les naci­o­na­li­tats històriques. La pri­mera va ser la impo­sició clau­di­cant d'una uni­for­mit­zació injusta. Ara el cop de ribot pas­sarà impla­ca­ble sobre les ares­tes per arra­nar-les fins a con­ver­tir-les en una plana fina com el paper de fumar. La Diada serà un bon termòmetre per ava­luar fins on arriba la corda de la nació i per saber quants cre­uen que ja n'hi ha prou.