Drets universals

Ja em sap greu començar l'arti­cle d'una manera tan poc esti­uenca, amb una den­si­tat hiver­nal. Però espero no estron­car cap daikiri ni pro­vo­car gai­res deser­ci­ons lec­to­res si declaro d'una sola tirada que “creure en la dig­ni­tat de les per­so­nes passa per una defensa uni­ver­sal de les lli­ber­tats i els drets humans”.

És per aquest motiu que estic sin­ce­ra­ment, i no només emfàtica­ment, indig­nat i pre­o­cu­pat pels casos de Julian Assange i les tres inte­grants del grup de música rock Pussy Riot, con­dem­na­des per un tri­bu­nal de Mos­cou a dos anys de presó per “haver sos­ca­vat greu­ment l'ordre social” després que irrom­pes­sin en un tem­ple orto­dox i fes­sin el que hau­rien fet totes les per­so­nes moral­ment ínte­gres del món: pre­gar perquè tots els Putin fotin el camp del poder. Prego per Assange, al mateix temps que trobo indig­nes aquells que, amb tres o qua­tre fri­vo­li­tats de manual, des­pat­xen el tèrbol judici al fun­da­dor de Wiki­le­aks. Es pot, amb esque­ma­tis­mes moral­ment por­nogràfics, inten­tar desac­ti­var l'asset­ja­ment a Assange dient que el pre­si­dent de l'Equa­dor no és pre­ci­sa­ment un paladí de la lli­ber­tat de premsa? Algú, sis­plau, els pot dir, a aquests ana­lis­tes satis­fets d'haver-se cone­gut, que a Assange ara li va la vida, i que quan a un li va la vida, com molts altres quan no els va la vida, fa de més i de menys, sobre­tot més de més que no pas de menys, i, per tant, no cal exi­gir-los coherències inhu­ma­nes? Algú els ho pot recor­dar?

És per aquest sen­tit uni­ver­sal de la justícia i les lli­ber­tats que sóc sen­si­ble a aque­lla llei que diu que “el con­text dóna sen­tit a les coses”. Per això trobo ter­ri­ble que els mit­jans de comu­ni­cació de Cata­lu­nya i de l'Estat espa­nyol hagin dedi­cat mol­tes més por­ta­des i molts més espais als casos de les Pussy Riot i a Assange que no pas als clars indi­cis de sis­tema tota­li­tari que expres­sen, posem
per cas, la devas­ta­dora vul­ne­ració de drets
que es van come­tre amb la detenció d'Èric Ber­tran (vegeu heme­ro­teca); o amb el cas del jove retin­gut (segres­tat?) i apa­llis­sat per efec­tius de la poli­cia a l'estadi Vicente Cal­derón en la pas­sada edició de la copa del Rei de fut­bol entre Barça i Atlètic (un tema infor­ma­ti­va­ment encara verge); o amb la detenció de Valtònyc, raper mallorquí denun­ciat pel fet d'“inju­riar el rei” en la lle­tra d'una de les seves cançons. Palaus d'hivern rus­sos en plena canícula cata­lana i espa­nyola.