El dia Onze

La vice­pre­si­denta Ortega ha posat de moda dir en qua­li­tat de què s'anirà a la mani­fes­tació de l'Onze de Setem­bre. Ella ja va acla­rir que hi ani­ria a títol par­ti­cu­lar. Com els qua­tre del PSC. Però no ho va dir perquè sí, sinó perquè, uns dies abans, el pre­si­dent Mas havia fet unes decla­ra­ci­ons en què dema­nava que tots aquells que pen­sem anar a la mani­fes­tació del dia Onze li féssim cos­tat en la recla­mació del pacte fis­cal. Després, la cosa s'ha anat com­pli­cant perquè alguns altres polítics s'han afa­nyat a con­tes­tar el pre­si­dent Mas tot dient que de pacte fis­cal, res de res, que el que s'ha de recla­mar el dia Onze és la inde­pendència. Més tard, encara, l'Her­rera d'Ini­ci­a­tiva ha aca­bat de com­pli­car-ho i hi ha afe­git les rei­vin­di­ca­ci­ons soci­als, com si els cata­lans o les cata­la­nes dema­nes­sin el pacte fis­cal o la inde­pendència només amb la idea de dei­xar els calés que no ens roba­ran a La Caixa. El fet és, però, que ara el còctel és tan com­plet que en el moment que envio aquest arti­cle la gent del popu­latxo com vostès o com jo no sabem si Artur Mas anirà a la mani­fes­tació o no; si hi va, a on es posarà; si aguanta una pan­carta, què hi recla­marà, i si, en les decla­ra­ci­ons poste­ri­ors, dirà que hi ha anat o que no hi ha anat com a Pre­si­dent d'aquest país o com un ciu­tadà més. Si aquest era el pla B, doncs, fins i tot algú com jo pot arri­bar a enten­dre que els polítics espa­nyols no ens enten­guin. Supo­sant –i és un supo­sar– que fos­sin intuïtius i sub­tils tal com diu el tòpic que són els angle­sos, pot­ser encara pes­ca­rien alguna cosa. Però un polític espa­nyol? Amb la tra­dició de guer­res, de pro­nun­ci­a­mi­en­tos i de cops d'estat que tenen al dar­rere? I, encara, a més, trac­tant-se de cata­lans? I, encara també, de cata­lans que els par­len en català? Per l'amor de Déu! Supo­sant –i també és un supo­sar– que ens escol­tin, no hi enten­dran res. Massa com­pli­cat per a uns Sorayas de San­ta­maría quals­se­vol, des­cen­dents dels fran­quis­tes i dels inqui­si­dors i dels demòcra­tes amb tra­di­ci­ons falan­gis­tes com Aznar. ¿No li sem­bla, pre­si­dent Mas, que, si volem que ens enten­guin, els ho hauríem de posar molt més fàcil?