Líders

Qui diu que l'Estat espa­nyol, al qual per­tany per ara Cata­lu­nya, no és líder en res? És líder en taxa d'atur, és líder en indig­nació, és líder en cinisme, és líder a negar la rea­li­tat, és líder en impro­vi­sació i també és líder en aban­do­na­ment esco­lar. I crec que encara faig curt amb la llista.

La taxa d'aban­do­na­ment esco­lar a l'Estat espa­nyol és d'un 28%, el doble que la mit­jana euro­pea. I aquesta és una dada que es refe­reix al 2010; és a dir, quan la crisi ja ense­nyava la pit­jor cara i molts joves deci­dien retor­nar a les aules o no aban­do­nar-les perquè ja no hi havia feina a les obres.

Mal­grat que la situ­ació és crítica, doncs, i que es repe­teix que el futur serà dels que esti­guin ben for­mats (argu­ment amb el qual coin­ci­deixo ple­na­ment), molts joves no volen cre­mar-se les celles, si és que alguna vegada ho van fer.

Per què passa tot això? Doncs perquè la taxa d'atur juve­nil s'acosta peri­llo­sa­ment al 50%. Però resulta que quan un jove estu­dia no està comp­ta­bi­lit­zat com a atu­rat. De manera que, si sumem els que no tre­ba­llen i els que estan estu­di­ant, ens tro­bem amb el fet que els joves que tenen una feina són una mino­ria.

Aquí rau, al meu enten­dre, una altra raó de l'aban­do­na­ment. Si per molt que estudiïs i t'escar­ras­sis, si per molt que apren­guis idi­o­mes i informàtica avançada, després no has de tre­ba­llar, per què t'has d'esforçar? Per haver de mar­xar de casa a un altre país i no tor­nar-hi? El senyor Wert va dir que volia reduir la taxa d'aban­do­na­ment en deu punts.

Li desitjo molta sort.