Xuixos

Avui no par­laré de política, tot i que pot­ser just en aquest moment s'està fent una reunió impor­tant, les con­seqüències de la qual espe­rem amb can­de­le­tes. Com que espe­rar em fa posar ner­vi­osa, per dis­treure'm us par­laré dels xui­xos. No sé si us agra­den, però els que ens men­ja­rem diu­menge que ve són xui­xos soli­da­ris, espe­ci­als i molt bons. Com cada any, la Fun­dació Onco­lliga Girona orga­nitza la Marxa del Xuixo –ja en fa onze–, que es diu així perquè quan s'acaba la pas­se­jada, que és molt suau i apta per a tota la família i que sem­pre per­met des­co­brir algun indret poc cone­gut de Girona, l'orga­nit­zació obse­quia els ins­crits amb un diploma i un xuixo, gen­ti­lesa del gremi de pas­tis­sers. Que arribi la Marxa del Xuixo vol dir, pri­mer, que ja ha pas­sat l'estiu, que han començat les esco­les i que –per fi!– ve de gust de posar-te un jer­se­iet. I segon, vol dir que hi ha enti­tats sense ànim de lucre que tre­ba­llen molt i tre­ba­llen molt bé, i que ho fan gràcies als volun­ta­ris. La crisi, per des­comp­tat, també els afecta, i mol­tes enti­tats tenen pro­ble­mes per poder por­tar a terme els seus pro­jec­tes. En el cas de l'Onco­lliga Girona, que ajuda malalts de càncer, val a dir que no ha defa­llit gens, al con­trari, i segueix suplint, cada vegada més, les lla­cu­nes que té el ser­vei sani­tari, i arri­bant on la nos­tra sani­tat pública no arriba.

Ara que estem cons­truint un estat nou, la república cata­lana, que hau­rem de cons­truir entre tots i que ha de ser un estat modern i pròsper, també cal que tin­guem en compte de no per­dre les coses bones que ha tin­gut sem­pre el nos­tre país, entre les quals hi ha, en un lloc molt remar­ca­ble, la capa­ci­tat de volun­ta­riat dels cata­lans. Ai! He dit que no par­la­ria de política. Tor­nem a la Marxa del Xuixo de diu­menge. Sor­tim i arri­bem al parc de Vista Ale­gre, anem per fora mura­lla, esmor­zem –de franc– a Torre Giro­ne­lla i pas­sem per les Pedre­res: un pas­seig ama­ble per la Girona vella. Per esbar­gir-nos, men­tre espe­rem.