La trampa de l'ecologia?

La segona vegada que es va pro­po­sar limi­tar el crei­xe­ment econòmic per raons de sos­te­ni­bi­li­tat va ser el 1972 pel Club de Roma. Tho­mas Mal­thus el 1798 ja havia anun­ciat que el crei­xe­ment geomètric de la població i aritmètic de la pro­ducció d'ali­ments con­dui­ria el món a la fam.

Les idees que va pro­moure aquesta ini­ci­a­tiva encara són pre­sents en una gran part de l'opinió pública occi­den­tal. El model es basava en l'evo­lució futura de cinc paràmetres, la població, la pro­ducció d'ali­ments, els recur­sos natu­rals, la pro­ducció indus­trial i la pol·lució. Tots crei­xien, segons el model, de manera expo­nen­cial, i el resul­tat era que els límits del món por­ta­ven al col·lapse per l'esgo­ta­ment dels recur­sos, la super­po­blació o l'excés de pol·lució. La mor­ta­li­tat decreix pels avenços de la medi­cina, la població aug­menta i s'arriba a la manca d'ali­ments que fa aug­men­tar la mor­ta­li­tat amb el resul­tat de decrei­xe­ment de la població. Si can­via la hipòtesi de pro­ducció d'ali­ments i aquests crei­xen amb més força pels avenços tec­nològics i la major eficiència de la pro­ducció, el resul­tat és simi­lar perquè el que limi­ta­ria lla­vors el crei­xe­ment seria la pol·lució per la mort d'una part impor­tant de població per manca de salu­bri­tat... Encara que el crei­xe­ment de la pol·lució es pogués con­tro­lar i la població creixés menys s'arri­ba­ria també al col·lapse perquè s'esgo­ta­rien els recur­sos natu­rals, petroli i mine­rals. La teo­ria va fer molts adep­tes: el futur és incert però el pit­jor encara ha d'arri­bar, en parau­les dels dia­ris de l'època. S'arri­ba­ria sem­pre a la catàstrofe per un camí o un altre perquè les reser­ves són limi­ta­des i el con­sum i els resi­dus produïts per la huma­ni­tat sem­pre crei­xen. El 2012 s'hau­rien exhau­rit els metalls essen­ci­als per a la indústria, coure, plom, gas...

La pre­dicció va resul­tar falsa. Les reser­ves de mer­curi es pen­sava el 1970 que s'esgo­ta­rien el 1985 i en con­seqüència el preu puja­ria. Els avenços tècnics han subs­tituït el mer­curi dels termòmetres i les bate­ries per altres mate­ri­als i el preu ha bai­xat un 90% perquè el con­sum s'ha reduït un 98%. El mateix es pot dir de la resta de mate­ri­als estratègics per al desen­vo­lu­pa­ment indus­trial. Les pre­dic­ci­ons basa­des sim­ple­ment a infe­rir el futur a par­tir de l'experiència del pas­sat van resul­tar fal­ses, perquè entre els cinc paràmetres con­si­de­rats no es va tenir en compte l'enginy humà i l'evo­lució tec­nològica.

Dels cinc paràmetres esti­mats pel Club de Roma, dos, la pro­ducció indus­trial i la població varen ser esti­mats de manera lleu­ge­ra­ment ine­xacta: la pro­ducció indus­trial, per excés, perquè el crei­xe­ment dels ser­veis en subs­ti­tució de la indústria ha superat la pre­visió, i la població, per defecte, perquè l'avenç de la medi­cina que ha reduït la mor­ta­li­tat ha estat més ràpid del que es pen­sava. L'error en l'esti­mació de la pro­ducció d'ali­ments ha estat abso­luta, perquè no es va pre­veure l'incre­ment de pro­ducció que es podia acon­se­guir per la genètica, espècies més resis­tents a pla­gues i de més pro­ducció i els fer­ti­lit­zants que per­me­ten un crei­xe­ment de les espècies més abun­dant i ràpid. El ter­ri­tori explo­tat agrícola­ment és ara de 1.500 mili­ons d'hectàrees i el límit físic del món està en 2.700. No hi ha perill de mal­nu­trició per raons tècni­ques, però l'eco­no­mia lli­gada a la política és la causa que 1.000 mili­ons de per­so­nes patei­xin fam al segle XXI.

El paràmetre que per­met mesu­rar més fàcil­ment la con­ta­mi­nació és l'aire, per l'efecte directe sobre la població que el res­pira. Un milió de per­so­nes moren cada any en el món desen­vo­lu­pat de con­ta­mi­nació exte­rior i dos mili­ons de con­ta­mi­nació inte­rior en el ter­cer món per l'ús de com­bus­ti­bles con­ta­mi­nants per escal­far les cases i cui­nar. La qüestió per com­ba­tre la con­ta­mi­nació és: on es posa el major esforç, en la con­tenció i el límit al crei­xe­ment o en el desen­vo­lu­pa­ment selec­tiu i intel·ligent. Si la població infan­til pateix de la con­ta­mi­nació dels fums produïts per la com­bustió d'excre­ments de vaca a l'Índia, que es fan ser­vir per cui­nar, la solució és bus­car específica­ment com­bus­ti­bles menys con­ta­mi­nants, teo­ria del Club de Roma, o bus­car sim­ple­ment l'incre­ment del nivell de vida d'aquesta població?

Defensa Bjorn Lom­borg en un tre­ball recent que és més eficaç posar els diners ara dedi­cats al reci­clatge de paper, en la pro­ducció fores­tal. Que és més efi­ci­ent edu­car la població i difon­dre les tècni­ques de con­tra­cepció entre les dones del ter­cer món que no pas limi­tar el nom­bre de fills per família, la Xina, o recórrer a l'este­ri­lit­zació, l'Índia. Si en els dar­rers trenta anys 1.000 mili­ons de per­so­nes de la Xina i l'Índia han sor­tit de l'abso­luta pobresa i la mal­nu­trició no ha estat cer­ta­ment per les pro­pos­tes del Club de Roma bàsica­ment for­mu­la­des des del con­fort i la segu­re­tat econòmica del pri­mer món. Denun­ciar l'excés de crei­xe­ment des d'Occi­dent per l'efecte en el medi ambi­ent quan hi ha per­so­nes que moren de fam té una dosi no menor de cinisme. La pro­hi­bició del DDT com a pes­ti­cida en el món desen­vo­lu­pat, que té una certa lògica pel seu alt nivell de con­ta­mi­nació, ha por­tat a la seva pro­hi­bició exten­siva en el ter­cer món i això ha estès la malària i ha produït mili­ons de morts.

L'agri­cul­tura ecològica és un 15% menys efi­ci­ent, i per tant més cara que la con­ven­ci­o­nal amb pes­ti­ci­des i fer­ti­lit­zants. Es pot con­si­de­rar un luxe d'Occi­dent, més de moda i imatge que amb efec­tes pràctics. Això porta Lom­borg a afir­mar que les idees del Club de Roma, limi­tant el crei­xe­ment, han estat glo­bal­ment nega­ti­ves per a la huma­ni­tat, que ha posat el focus en un objec­tiu equi­vo­cat per exces­si­va­ment sim­plista. Els cinc paràmetres, con­si­de­rats tots excepte la con­ta­mi­nació, han pogut ser com­pa­rats amb les pre­vi­si­ons després de qua­ranta anys, però els efec­tes d'aquesta són incerts perquè els impac­tes a llarg ter­mini són des­co­ne­guts, encara que és cert que la pro­gressió de morts direc­tes per con­ta­mi­nació és decrei­xent. Les afir­ma­ci­ons rotun­des són en eco­lo­gia arris­ca­des. La ide­o­lo­gia es bar­reja amb els fets i els debats es com­pli­quen entre el que un creu i un altre sap o creu saber, però no es pot negar que els postu­lats del Club de Roma van des­per­tar la consciència ciu­ta­dana sobre els neces­sa­ris límits en la con­ta­mi­nació i en la des­trucció del medi ambi­ent. Va ser el sufra­gisme el que va por­tar el dret de vot a la dona i el mar­xisme el que va millo­rar les con­di­ci­ons de vida i tre­ball del pro­le­ta­riat.