Més que un atles

Fa pocs dies, al Cer­cle d'Eco­no­mia de Bar­ce­lona es va pre­sen­tar l'Atles de la indus­tri­a­lit­zació de Cata­lu­nya, en un acte pre­si­dit pel pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, que, com a home d'estat i eco­no­mista, es devia ado­nar de la importància de l'obra. Els direc­tors de l'obra són Jordi Nadal, Josep Maria Benaul i Car­les Sudrià, amb els quals ha col·labo­rat el bo i el millor del nos­tre món acadèmic en el sec­tor de la història econòmica, que té un alt nivell.

L'Atles és més que un atles. Als 350 mapes i els cen­te­nars de gràfics que ens expli­quen l'evo­lució de l'eco­no­mia cata­lana en els dar­rers 250 anys, hi hem d'afe­gir uns tex­tos pre­ci­sos i con­ci­sos. La base n'és la indústria, però aquesta és una bona excusa per par­lar gràfica­ment de població, de for­mació pro­fes­si­o­nal, de ports i aero­ports, de comu­ni­ca­ci­ons, de comerç exte­rior. Només l'agri­cul­tura en queda al marge, i encara només par­ci­al­ment. Si no fos per això, podríem llençar tots els lli­bres d'eco­no­mia cata­lana i subs­ti­tuir-los per aquesta obra magna. És una manera de dir. Hi tro­bem des de la dis­tri­bució de la indústria tèxtil lla­nera (loca­li­tats i telers) a la segona part del segle XVIII fins als llocs de tre­ball eli­mi­nats pel tan­ca­ment de fàbri­ques entre el 2006 i el 2009, amb el nom de les empre­ses. Ter­ri­to­ri­al­ment, hi ha des del mapa del polígon químic de Tar­ra­gona, amb la relació de les empre­ses més impor­tants que hi tre­ba­llen, fins a mapes de l'Europa lla­tina en els quals figura el grau d'expor­tació de les regi­ons econòmiques que la for­men. Són 500 pàgines ben apro­fi­ta­des. Els índexs són molt útils, ja que n'hi ha per matèries (moto­ci­cle­tes, paper, farmàcia); per comar­ques i pobla­ci­ons (Ber­guedà, Igua­lada o Mataró, però també Alpi­cat, Callús o Ogassa), i per empre­ses d'un cert gruix (vives o mor­tes). L'Atles ser­veix per recor­dar-nos que tots els països desen­vo­lu­pats del món han pas­sat per una forta etapa d'indus­tri­a­lit­zació i que la indústria –la trans­for­mació de les matèries pri­me­res– és encara deci­siva.

A Cata­lu­nya, les empre­ses indus­tri­als han exter­na­lit­zat mol­tes de les seves acti­vi­tats com­ple­mentàries (trans­port, màrque­ting, informàtica, comu­ni­ca­ci­ons) però encara con­ti­nuen sent fona­men­tals. El sen­tit empre­ne­dor dels cata­lans està estre­ta­ment unit a la fàbrica, al taller, a la trans­for­mació d'un pro­ducte pri­mari que surt apte per al con­sum, sigui ali­men­tari, sigui com a elec­tro­domèstic, moble, lli­bre, ele­ment de cons­trucció, etc.

La història ens per­met mirar cap al futur. L'eco­no­mia i la riquesa d'un país no es fan en qua­tre dies, sinó que són el resul­tat de molts anys de feina. Sobre­tot si, com Cata­lu­nya, no té recur­sos natu­rals i només es pot refiar del nivell de conei­xe­ments i el tre­ball de la seva gent.

L'Atles de la indus­tri­a­lit­zació de Cata­lu­nya és tot un símbol de l'esforç rea­lit­zat en 250 anys, força posi­tiu, tot i el fre de mà posat per un Estat espa­nyol cen­tra­lista.