Que no sembrin decepcions

El temps dirà si Artur Mas s'ha equi­vo­cat avançant les elec­ci­ons al 25-N, amb tot el que passa arreu del món, per ini­ciar un procés català d'auto­de­ter­mi­nació.

Ara mateix es pot dir que tàcti­ca­ment és un encert perquè amb la con­vo­catòria avançada hi gua­nya més que no pas hi perd. Hi gua­nya: estal­viar-se el cal­vari amb penitència inclosa de l'any pas­sat d'haver de nego­ciar un pres­su­post res­tric­tiu pel 2013 amb el Par­tit Popu­lar o aliar-se en altres aven­tu­res... D'aquí a dos mesos podrà reno­var el govern “dels millors” sense que hi hagi trau­mes. Podrà reno­var llis­tes de dipu­tats sense hipo­te­ques del pas­sat. Obrirà un procés elec­to­ral amb una opo­sició soci­a­lista debi­li­tada i amb una divisió clara de mis­sat­ges. Ence­tarà una legis­la­tura havent decai­gut les comis­si­ons d'inves­ti­gació al Par­la­ment de cai­xes i món finan­cer i de sani­tat, i entre altres coses més que mai haurà esde­vin­gut un líder de la coa­lició CiU per damunt de Duran i Lleida.

Amb el foc nou elec­to­ral, Artur Mas ha acon­se­guit treure's un pes de sobre i crear una sen­sació d'il·lusió, el resul­tat final de la qual ell ignora. Tot i que avança el com­promís de con­vo­car una con­sulta popu­lar en què es pre­gun­tarà als ciu­ta­dans en la pròxima legis­la­tura si volen o no volen l'auto­de­ter­mi­nació.

En aquest sen­tit, caldrà veure la lega­li­tat i com serà for­mu­lada la pre­gunta per saber l'eficàcia pràctica de la con­sulta.

Tot ple­gat és un pas de gegant. Fa pocs dies ningú s'hau­ria atre­vit a creure que l'inici del curs polític seria d'aquesta mag­ni­tud. Un fet en què té molt a veure la mani­fes­tació de l'Onze de Setem­bre, però també la bui­dor que ha de sen­tir el pre­si­dent cada matí a l'hora d'asseure's al des­patx i sen­tir-se lli­gat de peus i mans sense capa­ci­tat per resol­dre temes tot espe­rant que els pro­ble­mes escam­pin.

Ara, l'aven­tura ha començat. Artur Mas haurà de com­pa­gi­nar el seu pro­jecte amb els pro­ble­mes del dia a dia. Pro­ble­mes que fins i tot pre­o­cu­pen més que el procés d'auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya.

S'han creat unes expec­ta­ti­ves a llarg ter­mini que no poden dece­bre i que no poden ésser només tàcti­ques per gua­nyar unes elec­ci­ons per majo­ria abso­luta.

De moment, l'expec­ta­tiva de tot ple­gat acon­se­gueix que la gent torni a interes­sar-se per la política. Que siguin clars i que no sem­brin decep­ci­ons...