Un mal gest

Ara que ja estem en cam­pa­nya i que els par­tits han d'ela­bo­rar llis­tes i sobre­tot pro­gra­mes elec­to­rals plens de pro­me­ses i bons propòsits, que vagin alerta. No fos cas que després i per allò de les noves ali­an­ces no puguin com­plir-ho i cor­rem-hi tots a jus­ti­fi­car-nos.  Que pren­guin bona nota de la polèmica que aquests dies ha sac­se­jat la classe política britànica. No sé si n'estan al cas, però resulta que el vice­pri­mer minis­tre i líder del Par­tit Libe­ral, Nick Clegg, ha dema­nat perdó per haver incom­plert el pro­grama elec­to­ral. Ho ha fet a través d'un vídeo que ja ha estat qua­li­fi­cat de pro­pa­gandístic i opor­tu­nista. Clegg busca el perdó dels que van con­fiar en ell i en el seu par­tit després que la coa­lició de govern de la qual forma part hagi deci­dit mul­ti­pli­car per tres el preu de les matrícules a ense­nya­ment, fet que el seu pro­grama no incloïa. Clegg ja sabia que si accep­tava entrar al govern i hi anava de bra­cet amb labo­ris­tes o amb con­ser­va­dors hau­ria de fer con­ces­si­ons i, per tant, cedir en punts que entra­ven en con­tra­dicció amb el pro­grama que havien ela­bo­rat, que havien expli­cat als seus votants i que els havien promès que defen­sa­rien. Reco­neix que no ho han fet per poder ser en el govern. Només per ser-hi i prou? O per mirar de can­viar les regles de joc des del poder? Vull pen­sar en la segona opció, diguin-me ingenu. Accep­tem, doncs, que pot ser un acte de pro­pa­ganda, que, segons la teo­ria de la comu­ni­cació, es defi­neix com un dis­curs per­su­a­siu des­ti­nat a modi­fi­car les acti­tuds i la con­ducta de l'opinió pública. Dema­nant perdó, Clegg no en tindrà prou per can­viar la volun­tat popu­lar, però empa­titza amb el ciu­tadà, que és un elec­tor que serà cri­dat a les urnes, i es gua­nya la seva sim­pa­tia. També és veri­tat que no explica les raons d'aquest incom­pli­ment i que en democràcia s'hau­ria d'exi­gir en un acte de con­trició com aquest. Però, per mi, Clegg fa un acte que l'honora i que he vist poques vega­des en un polític: reco­neix que s'ha equi­vo­cat. I demana públi­ca­ment perdó. El ciu­tadà deci­dirà si després el torna a votar o no, però com a mínim hi ha el gest. A casa nos­tra els polítics que estan en el govern no només no dema­nen perdó pels incom­pli­ments fla­grants, sinó que gosen jus­ti­fi­car fins i tot les mesu­res que van jurar i per­ju­rar que mai s'atre­vi­rien a apli­car. Un mal gest.