Opinió

A CREMALLENGües. JOAN-LLUÍS LLUÍS

La nostra llengua és seva (4): la ucraïnesa nostàlgica

No són cata­lans d'ori­gen però no només han après el català a la Cata­lu­nya del Nord –el ter­ri­tori lingüísti­ca­ment més des­ca­ta­la­nit­zat dels Països Cata­lans– sinó que l'han inte­grat a la seva vida i l'uti­lit­zen cada dia. Qui són aquests visi­o­na­ris? Cinc retrats d'estiu. Avui, Galina Nico­la­evna Kour­senko, ucraïnesa.

Tot, per culpa de Txernòbil, i tot, gràcies a una història d'amor. Nas­cuda al bell cen­tre de l'Ucraïna el 1967, Galina Nico­la­evna Kour­senko –que el seus amics ano­me­nen Gala– va estu­diar l'anglès i el francès a la Uni­ver­si­tat però mai no hau­ria arri­bat a la Cata­lu­nya del Nord si no hagués tre­ba­llat per a una orga­nit­zació que por­tava infants de Txernòbil de vacan­ces d'estiu lluny d'Ucraïna. Va ser, però, només després d'haver desem­bar­cat a París que la van infor­mar que la seva des­ti­nació final seria Per­pinyà. «Perpi... què?» I així, durant dos mesos, va acom­pa­nyar joves ucraïnesos de vacan­ces en famílies d'aco­llida, fent d'intèrpret i ges­ti­o­nant la seva vida quo­ti­di­ana. De retorn a Kiev, va ser­vir d'amfi­tri­ona, uns mesos més tard, a una d'aques­tes famílies d'aco­llida cata­lana que volia visi­tar Ucraïna. I, amb la família, hi anava un amic de la família que ja s'havia fixat en ella en ter­res cata­la­nes... I així, el 1993, va començar la història d'amor entre una ucraïnesa i un català, que ben aviat va tro­bar la seva con­ti­nu­ació entre la mateixa ucraïnesa i Cata­lu­nya.

Ins­tal·lada a Per­pinyà, durant un temps les úniques parau­les que va sen­tir en català van ser «Mare de Déu!» i «Mal­de­caps!», pro­nun­ci­a­des per aquell que ja era el seu marit i que, com molts altres cata­lans del nord, havia per­dut gai­rebé del tot el català. Això no li va impe­dir, un dia, rega­lar a la seva dona dic­ci­o­na­ris de tra­ducció català-francès i francès-català, la qual cosa va donar a Gala una pri­mera impressió d'una llen­gua que, així, va li començar a interes­sar. El cop de timó defi­ni­tiu va venir en ado­nar-se que prop d'allà on vivien hi havia una escola de La Bres­sola, on va aca­bant ins­cri­vint els seus tres fills. «El meu fill gran, en tor­nar de l'escola, em par­lava català direc­ta­ment i així em va sem­blar que per força havia de domes­ti­car aquesta llen­gua.» Cur­sos per a adults, TV3, excur­si­ons al Prin­ci­pat: el menú habi­tual de qui ha deci­dit immer­gir-se de debò en la llen­gua cata­lana des del Nord. I pro­var de par­lar on pugui, tot i viure en una soci­e­tat amnèsica de la seva llen­gua, per exem­ple amb els jubi­lats que juguen a petanca a Bompàs, però també amb la mai­nada d'esco­les en què el català és assig­na­tura opci­o­nal i on ha pogut tre­ba­llar, fins acon­se­guir una lli­cen­ci­a­tura de Filo­lo­gia Cata­lana a la Uni­ver­si­tat de Per­pinyà.

I així doncs, aquesta ucraïnesa, sense gai­rebé ado­nar-se'n, de mica en mica ha esde­vin­gut una mili­tant de la llen­gua cata­lana, mili­tant, de fet més que mili­tant ideològica, i menys encara, política: «Faig un paral·lelisme bas­tant clar entre el català i la situ­ació de l'ucraïnès, sobre­tot a l'època soviètica, quan hi havia una supre­ma­cia total del rus.» I explica que, en aquells anys, a Ucraïna, era men­tal­ment impos­si­ble adreçar-se a un des­co­ne­gut direc­ta­ment en ucraïnès: com passa des de fa anys amb el català a Cata­lu­nya del Nord, com passa també a vega­des, avui, al Prin­ci­pat... Aquesta ucraïnesa des­ar­re­lada i rear­re­lada, ha acon­se­guit que el seu marit recu­perés la llen­gua i, visi­ble­ment, assu­meix amb altres nord-cata­lans la dolo­rosa nostàlgia d'un temps en què el català era la llen­gua de tot­hom. 



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.