Argelaguet? Argelagàs!

Dijous pas­sat, 4 d'octu­bre, al tan luxós i esplèndid com poc cone­gut hotel Nord 1901 (4 estre­lles), de Girona, va tenir lloc l'home­natge al cone­gut indus­trial Josep Arge­la­guet i Aba­dal pels seus pri­mers cin­quanta anys de car­rera. Nat a Bar­ce­lona el 1936 i arre­lat a Girona des del 1976, se sent gironí de soca-rel i ni recorda els que li dema­na­ven amb un punt de sal i pebre de quina família giro­nina era. Els que vàrem ater­rar a Girona fa temps (jo, el 1955) sabem prou bé que hi havia una soci­e­tat giro­nina clas­sista, que man­te­nia distàncies amb els nou­vin­guts i la resta de giro­nins de fora d'aquest clan d'una vin­tena de cognoms. Eren iden­ti­fi­ca­bles als balls de gala del Casino. Les noies de llarg i els homes d'esmòquing amb olor de boles de càmfora, dei­xa­ven el Casino net d'insec­tes vola­dors. Posa­ven davant del cognom un o una. Així, deien: “Es casa una Ordis amb un de Ribot”. O “Els Pla i una Saguer fan soci­e­tat.” En casar-se les meves filles, varen dir: “S'ha casat la filla d'en Marca, el de la Coca-cola.” Veieu la diferència?

M'he sor­tit del tema. Com a inno­va­dor, en Josep té un his­to­rial impres­si­o­nant. Als 12 anys va començar a apren­dre l'ofici fami­liar de fer molles. Més enda­vant creà la seva pròpia empresa, Res­sorts i Molles Bar­cino, S.A., que tras­lladà i engrandí després a Aigua­viva. D'una gran ima­gi­nació, des­tacà per la faci­li­tat d'inven­tar objec­tes de gran uti­li­tat per a la quo­ti­di­a­ni­tat. Creà Girona Inno­vació, S.L., per desen­vo­lu­par els seus invents. Es jubilà als 65 anys i passà de gerent a pre­si­dent de les empre­ses. Amb savi­esa, deixà la direcció als fills i el cunyat. És impos­si­ble, en l'espai de la columna, rela­tar la seva vida de fabri­cant i inven­tor. Encara menys la de càrrecs empre­sa­ri­als que ha tin­gut, asso­ci­a­ci­ons i altres, en la ciu­tat, la província i Cata­lu­nya. Té una quin­zena de pre­mis i men­ci­ons honorífiques i reco­nei­xe­ments de tota mena. No ha tin­gut mai peresa d'escriure i ha publi­cat als dia­ris de Girona i Bar­ce­lona nom­bro­sos i interes­sants arti­cles.

Pius Puja­des pre­sentà l'acte, sobri, curt i ben dit. L'alcalde de Girona i l'expre­si­dent Pujol el van dig­ni­fi­car amb aten­tes parau­les i demos­tració de gra­ti­tud i afecte. En Pius elogià una qua­li­tat: “És per­sona molt ben edu­cada!” Tot­hom que el tracta ho sap. Hi ha quel­com que no s'ha dit. Jo, em ve de jove, sóc molt enra­o­na­dor –no poso xer­raire: no és el mateix– i amb la família, amb els amics i on se'm demana que opini o parli, no em faig pre­gar. He estu­diat i lle­git moltíssim i mai havia tro­bat ningú que em superés en temps, gene­ra­lit­zant els temes. Vet aquí que fa anys vaig conèixer en Josep i vaig veure que era un ene­mic temi­ble. Ell dirà que empa­tem. Junts en peti­tes reu­ni­ons o àpats, a la sobre­taula, sense pro­po­sar-nos-ho, aca­pa­rem el diàleg tracti del que tracti. Jo sóc apas­si­o­nat; ell, fred. No hem assa­jat mai, paraula! Som així.