la columna
Toros a França
A la culta França, bressol de la llibertat, la democràcia i els drets humans, estan permeses les corrides de toros en segons quins indrets. Curioses diferenciacions. Llibertat i drets per a les persones, però per als animals permissió de maltractament; regions del nord on les corrides són il·legals i del sud on estan admeses. Els taurins, amos despòtics dels braus a les terres assilvestrades del migdia i no pas a les civilitzades del septentrió.
El Consell Constitucional francès reconeix el dret a la tauromàquia en quatre províncies del sud basant-se en el fet que es tracta d'una “tradició local ininterrompuda”. A Les Arènes de Nimes, plaça emblemàtica, porta oberta; a París o Lió, ni parlar-ne. On la salvatgina està arrelada, endavant; si no, a complir un Codi Penal que dicta penes per als qui maltractin animals domèstics o captius. Mala sort per als toros en nom de la tradició, quelcom aplicable a l'estranya resolució del Parlament de Catalunya donant llum verd als correbous. Per una banda, prohibició de les corrides a tot Catalunya, i, per l'altra, persistència de la crueltat amb els animals quan resulta que és un costum ancestral.
Com si la tradició pogués acreditar qualsevol cosa. El folklore només és un aval per a elements com ara la música, el ball, l'abillament o la gastronomia. Mai no ho és per a la barbàrie. Durant quants segles es van cremar dones especials conegudes com a bruixes? I durant quants es van executar els reus a la via pública, esquarterar, penjar al camí ral a mercè de les aus rapinyaires? Tot això fins que alguns hi van veure clar i van renunciar a la tradició en honor de la civilitat.
Per aquest motiu, sorprèn amb desgrat la decisió francesa, just pel fet de provenir d'un país que va revolucionar les ments vers la cultura i la dignitat de la ciutadania. Les associacions a favor dels drets dels animals ja han presentat impugnacions, impulsant que el raciocini acabi imposant-se a la brutalitat.
