L'estranya parella

Quina pare­lla for­men José Tomás (Gala­pa­gar, Madrid) i Sal­va­dor Boix (Banyo­les, Pla de l'Estany). El pri­mer és el torero més famós de l'actu­a­li­tat, i diu­menge pas­sat va tore­jar sis toros sis a la Monu­men­tal de Bar­ce­lona. El segon, que és el seu apo­de­rat, és un home orques­tra, toca la flauta i la man­do­lina i ha par­ti­ci­pat en grups d'ani­mació infan­til i en dife­rents for­ma­ci­ons, la més recent el Quin­tet Lis­boa. El repte d'enfron­tar-se a sis toros és una ocasió en què el torero es rea­firma o fra­cassa estre­pi­to­sa­ment. Tomás acos­tuma a dei­xar-hi la pell davant de cada brau, arrisca fins al moll de l'os. No faré un panegíric del toreig, perquè no hi entenc i ben segur que amics, cone­guts i salu­dats es deuen estar posant les mans al cap. Es pre­gun­ta­ran què hi faig aquí escri­vint de toros, en un diari que des de la seva fun­dació va des­car­tar par­lar-ne. De petit, escol­tava el pro­grama de toros d'RNE i no he de pen­sar gens per citar els noms de Paco Camino, Diego Puerta, Manuel Benítez El Cor­dobés, Sebastián Palomo Lina­res o San­ti­ago Martín El Viti. He assis­tit a alguna cor­rida i no m'ha sem­blat una bes­ti­esa perquè, i per citar-ne només una, són molt més bèsties els amos de gos­sos peri­llo­sos que els por­ten inde­gu­da­ment. I no parléssim de com s'engrei­xen els ano­me­nats ani­mals domèstics. Però no volia anar per aquí. En Tomás, tot i haver tallat cinc ore­lles, no va tenir una gran tarda, però va sor­tir amb la senyera al coll, i encara que deu for­mar part d'una estratègia per com­ba­tre les 180.000 sig­na­tu­res que han entrat al Par­la­ment con­tra les cur­ses de braus a Cata­lu­nya, no deixa de ser sig­ni­fi­ca­tiu. Veiem el que diu Boix de Tomás: «És un home de 32 anys, més aviat tímid, reser­vat, molt curiós. És molt bon con­ver­sa­dor, un bon lec­tor, és un home molt intel·ligent, molt afa­ble, molt sen­si­ble sobre­tot amb les injustícies, molt pre­o­cu­pat pel sofri­ment i la desi­gual­tat, molt rebel con­tra la men­tida i la into­lerància, menys­prea l'osten­tació.» Res més.