Llistes electorals

Els par­tits polítics hau­ran d'aca­bar de per­fi­lar aquest cap de set­mana els noms de les llis­tes elec­to­rals tan­ca­des per ele­gir els can­di­dats que par­ti­ci­pa­ran a les elec­ci­ons del 25 de novem­bre. Cal espe­rar que algun dia a Cata­lu­nya hi hagi una llei elec­to­ral que per­meti llis­tes ober­tes. Que els can­di­dats hagin de pre­sen­tar prèvia­ment el que s'ano­mena “con­curs de mèrits” i el seu pro­jecte com a dipu­tat, i que el ciu­tadà, a banda de par­tits polítics, pugui votar per­so­nes con­cre­tes.

Avui passa a tots els par­tits: quan s'ela­bora l'elecció de can­di­dats per anar a les llis­tes suposa un mal­de­cap en els diri­gents dels apa­rells dels par­tits. És difícil satis­fer a tot­hom i difícil esco­llir els repre­sen­tants vàlids per ocu­par un lloc que sovint és d'alta res­pon­sa­bi­li­tat i sovint és sen­zi­lla­ment perquè l'esco­llit s'asse­gui en un escó i voti allò que li diuen sense equi­vo­car-se de botó.

En aques­tes elec­ci­ons hi ha més cor­re­dis­ses que mai per anar a les llis­tes i obte­nir un escó en un moment que tots els par­tits han intuït com a històric. Les cor­re­dis­ses per anar a les llis­tes s'han de con­tem­plar com un fet posi­tiu, ja que, mal­grat que a la política hi pin­ten bas­tos, és bo que les per­so­nes s'hi vul­guin engres­car per par­ti­ci­par-hi. Tot i que també es pot par­ti­ci­par sense exer­cir de par­la­men­tari.

Estem en una cam­pa­nya elec­to­ral que es con­tem­pla com a deci­siva a diferència de l'avor­ri­ment de les ante­ri­ors, i de moment les enques­tes que apa­rei­xen es veuen com a pro­vi­si­o­nals. Que­den qua­ranta dies i això és molt de temps per fer pronòstics encer­tats.

Hi haurà 135 esco­llits, dels quals alguns hau­ran fet mèrits per anar-hi i d'altres vol­dran ser-hi com si es tractés d'una pro­fessió de per vida plena de pri­vi­le­gis. He vist veri­ta­bles “punya­la­des” per anar a les llis­tes. De per­so­nes que si són rebut­ja­des pel res­pec­tiu par­tit s'hi juguen el pres­tigi social i fins i tot el pa de cada dia perquè no tenen ni ofici ni bene­fici. D'altres dei­xen la seva pro­fessió i per­den diners i hores en pro de la causa comuna i per voler millo­rar l'estat social.

En aques­tes elec­ci­ons els can­di­dats per anar a les llis­tes han intuït que serà una legis­la­tura històrica en què han de pas­sar mol­tes coses. Com sem­pre passa hi haurà per­so­nat­ges que havien llui­tat per moments com els actu­als i ho hau­ran de veure des de casa seva perquè els ha pas­sat el signe del temps o perquè el par­tit de torn no els ha vol­gut...