Els córners d'avui

Han pas­sat gai­rebé deu anys des de la tris­ta­ment famosa decla­ració de Zapa­tero al Palau Sant Jordi, “Apoyaré…” i la dis­po­sició política sobre el ter­reny de joc ha can­viat. Podríem dir que el par­tit de l'Esta­tut (un par­tit que vàrem per­dre, sobre­tot, als des­pat­xos de la Fede­ració Espa­nyola, no al camp) ens pot haver ser­vit per gua­nyar la com­pe­tició. És un cas sem­blant al fut­bol, en què quan un equip perd un par­tit de manera estre­pi­tosa, surt l'entre­na­dor i diu que la der­rota ser­virà per apren­dre'n, per esme­nar errors i, en defi­ni­tiva, per vèncer en els par­tits següents.

En deu anys hem can­viat la dis­po­sició sobre el ter­reny de joc, espe­ci­al­ment perquè hem can­viat el cen­tre del camp. Estàvem acos­tu­mats a jugar amb uns mig­cam­pis­tes de con­tenció, for­mats en la vella escola de l'auto­no­misme ben entès (és a dir, del cata­la­nisme pru­dent supor­tat per l'espa­nyo­lisme errant). Bàsica­ment, el nos­tre cen­tre del camp estava ocu­pat per CiU i el PSC o vice­versa, amb ICV fent la torna. I en els córners, hi havia en un cos­tat el PP i adlàters i, en l'altre, ERC i les diver­ses ver­si­ons de l'inde­pen­den­tisme. No cal ser gaire entès per saber que la pos­sessió de la pilota, i la loca­lit­zació, cor­res­po­nien majo­ritària­ment al cen­tre del camp.

Perquè les coses que han de pas­sar aca­ben pas­sant, la dis­po­sició política sobre el ter­reny de joc ha can­viat. L'auto­no­misme ha pen­jat les botes, i el cons­ti­tu­ci­o­na­lisme dogmàtic per un cos­tat, i el fede­ra­lisme platònic per l'altre, han ocu­pat els córners. El gran espai cen­tral del camp, allà on es té la pos­sessió de la pilota i la loca­lit­zació, ha pas­sat a mans del dret a deci­dir; és a dir, CiU, ICV, i ERC i els seus adlàters.

L'exem­ple del fut­bol apli­cat a la política sem­bla un infan­ti­lisme, però no ho és.

Hi va haver un temps en què es va qüesti­o­nar la madu­resa del sobi­ra­nisme fent ser­vir l'exem­ple de la dis­po­sició sobre un ter­reny de joc. L'inde­pen­den­tisme i el PP sem­pre que­da­ven situ­ats al córner (un eufe­misme de “dei­xar-los a la ban­queta”).

Avui, els que ocu­pen els córners són el PP i el PSC.