Opinió

Trinxeres

Segur que l'excitació d'aquests mesos donarà pas a una reflexió més reposada sobre què ens està passant

“En qual­se­vol guerra, la pri­mera víctima és la veri­tat.” No sóc jo qui ha posat els mili­tars i la Guàrdia Civil enmig del con­flicte polític entre Cata­lu­nya i Espa­nya. Ni som els peri­o­dis­tes els que dis­pa­ra­rem cap tret. Però en democràcia els pro­fes­si­o­nals de la premsa, la tele­visió i la ràdio deter­mi­nem els límits del camp de bata­lla. Mar­quem els estats d'ànim de la població. Fem pre­gun­tes a uns i en silen­ciem uns altres, i d'aquesta manera pre­nem par­tit per un o altre bàndol. O, en alguns casos, a través nos­tre ho volen fer les empre­ses per a les quals tre­ba­llem. En aquests moments, ens tro­bem davant del repte infor­ma­tiu d'expli­car el que per molts cata­lans és l'eman­ci­pació naci­o­nal de Cata­lu­nya i per molts espa­nyols, el tren­ca­ment de la nació espa­nyola. Un mateix fet, amb dues visi­ons con­tra­po­sa­des d'una altíssima càrrega emo­ci­o­nal. A més, tot està pas­sant a una velo­ci­tat que ens empeny al llin­dar de l'estat d'excepció. La temp­tació de fer peri­o­disme de trin­xera és massa fàcil per no caure-hi, acom­bo­iats com estem per unes xar­xes soci­als que recreen al nos­tre entorn una rea­li­tat esbi­ai­xada. Nosal­tres deci­dim quins mit­jans lle­gim; nosal­tres creem la nos­tra pròpia agenda infor­ma­tiva. Inter­net mul­ti­plica expo­nen­ci­al­ment la capa­ci­tat de viure tot el dia engan­xats a la infor­mació, però sense sen­tir res més que allò que volem escol­tar.

Més que mai Cata­lu­nya neces­sita bon peri­o­disme. Ens cal des­gra­nar el que és impor­tant del que és anecdòtic. Els fets, de les opi­ni­ons. El que és veri­tat, del que és men­tida. Hi ha una tendència gene­ra­lit­zada en els mit­jans a trac­tar els elec­tors com a con­su­mi­dors, i no com a ciu­ta­dans. En lloc de donar infor­mació perquè els elec­tors tin­guin tots els ele­ments neces­sa­ris per for­mar-se la seva pròpia idea a l'hora d'anar a votar, es mul­ti­pli­quen les notícies que jus­ti­fi­quen la ide­o­lo­gia prèvia de l'audiència. Aquests dies, als Estats Units, els votants repu­bli­cans seguei­xen la cam­pa­nya elec­to­ral majo­ritària­ment a través de la con­ser­va­dora FOX, men­tre que els demòcra­tes ho fan a través de l'esquer­rana NBC. La més neu­tral CNN es veu total­ment escom­brada durant les set­ma­nes prèvies a l'elecció pre­si­den­cial. Arreu veiem com els pro­gra­mes infor­ma­tius aban­do­nen pro­gres­si­va­ment l'emissió de repor­tat­ges i es llan­cen a una marató de tau­les rodo­nes de debat, on la infor­mació mínima­ment con­tras­tada cedeix pas a opi­ni­ons, sovint fal­ta­des de qual­se­vol cri­teri deon­tològic. Per afa­vo­rir l'exci­tació del debat, tot s'hi val. Per fer pujar els audímetres, tot es per­dona. Les tertúlies d'Intere­co­nomía, la infor­mació política de la COPE o por­ta­des com la d'ahir mateix a El Mundo són, lògica­ment, la cari­ca­tura d'aquest feno­men. Però en un moment tan pre­cari per als mit­jans de comu­ni­cació –pri­vats i públics–, és molt forta la temp­tació de dei­xar que l'espec­ta­cle es coli a les pàgines d'infor­mació i que el “nosal­tres” i “els altres” es con­ver­tei­xin en el sub­jecte posi­tiu o el pre­di­cat nega­tiu de totes les notícies.

Vénen temps d'il·lusi­ons i de decep­ci­ons, que acom­pa­nya­ran grans can­vis polítics i econòmics. Estem sac­se­jant el nos­tre món, tal com l'hem cone­gut fins ara. Però el camí serà llarg. I segur que l'exci­tació d'aquests mesos donarà pas a una reflexió més repo­sada sobre què ens està pas­sant. Als Estats Units, després de l'11 de setem­bre del 2001, els mit­jans de comu­ni­cació van caure en la trampa de sen­tir-se pro­ta­go­nis­tes i no rela­tors de les notícies. L'adjec­tiu ter­ro­rista apa­rei­xia a cada frase de cada notícia. A casa nos­tra, alguns van fer el mateix en les hores imme­di­a­ta­ment poste­ri­ors a l'atemp­tat de l'11 de març del 2004. Mirat amb pers­pec­tiva, uns i altres van fer el ridícul. Som a temps d'evi­tar que això ens passi ara a nosal­tres. La con­fron­tació i l'insult no for­men part del nos­tre ADN. No impor­tem trin­xe­res ni les con­ver­tim en part estruc­tu­ral del pai­satge periodístic de Cata­lu­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.