Els companys socialistes

Tinc un munt d'amics soci­a­lis­tes, alguns amb car­net i molts als ren­gles dels ex, gent amb qui he com­par­tit mol­tes coses gra­tes i, també, la cru­esa de força des­a­cords ideològics, més durs en joves temps de militància i més assos­se­gats quan el temps ha anat posant les coses a lloc. Però con­ti­nuo tenint bones amis­tats amb gent del PSC-PSOE, i fins he cul­ti­vat nous amics en la franja de joves mili­tants. Són gent que em cau bé, mal­grat les dis­crepàncies amb la línia del par­tit.

Ara veig extre­ma­da­ment pre­o­cu­pats, fins i tot desa­ni­mats, els meus cone­guts soci­a­tes, des­mo­ti­vats davant una situ­ació que els supera i en la qual no saben com col·locar-se. Alguns, tot i ser molt crítics amb el par­tit, con­ti­nuen cotit­zant i encara man­te­nen el vot fidel, més per raons històriques que per propi con­ven­ci­ment, segurs que els cal una rede­fi­nició del par­tit, però amb poca trem­pera per inten­tar bata­lles dins l'orga­nit­zació. Tal­ment, lamen­ten la falta d'un lide­ratge segur, però també saben que el pro­blema no és de líders sinó d'idees, i no saben com sor­tir-se'n.

Fa pocs dies vaig sopar amb un alcalde soci­a­lista d'una població mit­jana de l'inte­rior, i el seu desànim era patent, orfe de suport ideològic dins el col·lec­tiu i amb un reguit­zell de dub­tes oberts, d'aquells que té qual­se­vol per­sona quan, en la sole­dat, elu­cu­bra sobre el tren­ca­ment amb la pare­lla. I també he par­lat amb vells mili­tants, res­tes de l'engres­ca­dora Con­vergència Soci­a­lista, que seguei­xen amb desen­gany la deriva d'aquell par­tit que esti­ma­ren i que fins i tot ara esti­men.

Mala peça al teler, quan un par­tit pre­senta una pro­posta elec­to­ral inde­fi­nida, amb un cap de llista gens engres­ca­dor i un segon que no conei­xen ni els seus veïns d'escala. Sóc dels que crec que, a dar­rera hora, encara acon­se­gui­ran un bon far­cell de vots dels inde­ci­sos o els fidels votants ante­ri­ors, que es dei­xa­ran por­tar
pel vot de la nostàlgia. Mes el drama no és la san­gria de vots actu­als, no; la tragèdia és que hi ha un par­tit soci­a­lista en des­com­po­sició i no troba motius ni com­pli­ci­tats per refer-se d'una situ­ació com aquesta. Els meus amics soci­a­lis­tes s'ho pas­sen mala­ment i penso
que seria bo, per a ells i el país, que, després de la cam­pa­nya elec­to­ral, tro­bes­sin pis­tes per ini­ciar la remun­tada.