Què votarem el 25-N?

S'acaba el mes d'octu­bre i entra­rem al mes més trans­cen­dent de la història recent de Cata­lu­nya. Es miri com es miri, les elec­ci­ons del 25-N no són una con­vo­catòria elec­to­ral més. Els polítics i els par­tits, però, han entrat en la dinàmica elec­to­ral habi­tual, i fan ser­vir les estratègies que con­si­de­ren con­ve­ni­ents per atraure votants. Així, Con­vergència creu que el fet de no pro­nun­ciar la paraula de 13 lle­tres li farà gua­nyar votants dub­to­sos o poc donats a dis­cur­sos radi­cals. El PP, per con­tra, està con­vençut que és pre­ci­sa­ment amb dis­cur­sos extre­mis­tes, amenaçadors i catas­tro­fis­tes que acon­se­guirà rete­nir els seus elec­tors. Ini­ci­a­tiva, per la seva banda, s'entesta a no enten­dre que avui la política cata­lana gira al vol­tant de l'eix uni­o­nisme-inde­pen­den­tisme, i vol cen­trar la cam­pa­nya en l'eix esquerra-dreta, tot basant el seu mis­satge en una negació que cita la marca elec­to­ral de l'adver­sari en la seva pròpia pro­pa­ganda (per més que hi dono vol­tes no acabo d'enten­dre-ho). ERC, a pesar d'haver de llui­tar per no veure el seu espai fago­ci­tat per CiU, sap que el seu paper en l'auca de la inde­pendència serà el de fer pinya pre­ci­sa­ment amb ells per cons­truir la inde­pendència a par­tir del 26-N. Els més petits, com Soli­da­ri­tat o les CUP, veu­ran com el sis­tema d'Hondt s'acar­nissa amb l'ato­mit­zació de l'oferta inde­pen­den­tista. I el PSC...

Més enllà del circ elec­to­ral que ens acom­pa­nyarà durant tot el mes, està clar que els cata­lans no vota­rem cap altra cosa que “inde­pendència sí”, o “inde­pendència no”. Tri­a­rem l'opció política que sigui en funció d'aquesta vari­a­ble i no de cap altra. Ni les reta­lla­des, ni la crisi, ni res de res. Com va apun­tar el propi Mas –que ha demos­trat una talla de líder que està sor­pre­nent pro­pis i estranys–, les elec­ci­ons del 25-N seran la pri­mera volta del referèndum. Que els mem­bres del Par­la­ment que surti ele­git tin­guin clara una cosa: els cata­lans no estem dis­po­sats a accep­tar que la segona volta es faci espe­rar gaire. És un luxe que no ens podem per­me­tre, perquè roman­dre a Espa­nya vol dir misèria i recen­tra­lit­zació. A par­tir del 26-N, aneu per feina, senyors dipu­tats.