Opinió

Un país de qualitat

Hem entrat en un
procés accelerat
de canvis socials, econòmics
i polítics que estan
transformant la fesomia del país

No sé com serà Cata­lu­nya d'aquí cinc o vint anys. Tot passa tan de pressa que és inútil fer pre­dic­ci­ons sobre el futur més imme­diat. Hem entrat en un procés acce­le­rat de can­vis soci­als, econòmics i polítics que estan trans­for­mant la feso­mia del país. En els dar­rers trenta anys s'ha produït una trans­for­mació molt remar­ca­ble en tots els àmbits de la vida. L'equi­li­bri ter­ri­to­rial ha fet que les diferències entre el món urbà i el món rural no fos­sin tan cri­da­ne­res com ho havien estat històrica­ment. Girona, Lleida, Reus, Tar­ra­gona i Man­resa poden mirar de fit a fit Bar­ce­lona des de tots els àmbits. La capi­tal de Cata­lu­nya és la més visi­tada de la península per foras­ters que s'hi tro­ben a gust i que arri­ben per terra, mar i aire de forma con­ti­nu­ada.

La crisi ha atu­rat en sec aquest procés o, almenys, l'estat d'eufòria en què vivíem. Hi ha cada dia més atu­rats, les reta­lla­des per­ju­di­quen pilars tan fona­men­tals de l'estat del benes­tar com ho són la sani­tat i l'edu­cació, són molts els cata­lans que empre­nen voluntària­ment el camí de l'exili labo­ral i els que ens que­dem aquí no veiem la fi d'aquest declivi.

El dret a deci­dir, la cele­bració d'un referèndum perquè Cata­lu­nya sigui un nou estat d'Europa, la inde­pendència d'Espa­nya, en defi­ni­tiva, és l'eix cen­tral de les elec­ci­ons con­vo­ca­des pel pro­per 25 de novem­bre. Les urnes diran el que pen­sen els cata­lans sobre aquesta qüestió, que mar­carà els cor­rents polítics de Cata­lu­nya i d'Espa­nya els pro­pers anys.

Tot espe­rant el que diguin els cata­lans, volia refe­rir-me a la res­posta que el pre­si­dent Artur Mas donà a Madrid quan li pre­gun­ta­ren amb quin pre­si­dent li agra­da­ria emmi­ra­llar-se si pogués triar. Digué que es tro­ba­ria còmode en una com­bi­nació d'Enric Prat de la Riba i Fran­cesc Macià. Si ho vaig enten­dre bé, es que­da­ria amb el sen­tit pràctic i rea­lista de Prat de la Riba i amb la figura popu­lar, fan­ta­si­osa i pro­pera a la gent de Macià.

Sigui quina sigui la for­mu­lació política que asso­leixi Cata­lu­nya en el futur imme­diat o a mitjà ter­mini, val­dria molt la pena recu­pe­rar l'espe­rit de Prat de la Riba i començar a cons­truir un país modern, de qua­li­tat, en què el tre­ball i l'esforç fos­sin els ins­tru­ments prin­ci­pals per arri­bar a una Cata­lu­nya en ple­ni­tud en la qual tots ens trobéssim a gust, inde­pen­dent­ment del que pen­sem, d'on som o de la posició social de cadascú.

Cata­lu­nya s'ha de reor­ga­nit­zar de tal manera que l'edu­cació sigui la pri­mera aposta de futur, des de l'ense­nya­ment de la primària fins als cur­sos de doc­to­rat a la uni­ver­si­tat. No obli­dem el que deia un clàssic, que la mul­ti­na­ci­o­nal més pode­rosa és la de la intel·ligència. Si som inde­pen­dents i no millo­rem subs­tan­ci­al­ment la qua­li­tat de l'edu­cació i la recerca no arri­ba­rem molt lluny. Molts ale­manys diuen que el més impor­tant que va fer Bis­marck, molt més que haver gua­nyat tres guer­res i pro­moure la pri­mera uni­fi­cació d'Ale­ma­nya, fou haver ideat i posat en marxa un bon Abi­tur, un bon bat­xi­lle­rat, que encara avui és una certa guia en el sis­tema edu­ca­tiu ale­many.

Cata­lu­nya ha de recu­pe­rar la seva capa­ci­tat d'orga­nit­zació jurídica, que la va fer molt gran segles enrere i que sem­pre ha estat un tret defi­ni­tori del país. Un país de nota­ris com Lluís Figa Faura, Josep Maria Puig Sale­llas, Lluís Roca-Sas­tre, Ramon Faus Esteve, Rai­mon Noguera i d'altres juris­tes que han donat con­tin­gut for­mal i dife­ren­ciat a l'apli­cació del dret català. El també notari Juan José López Bur­niol no es cansa de repe­tir que el dret és tan impres­cin­di­ble com l'aire que res­pi­rem. Els cata­lans som més hereus de Roma que d'Ate­nes. Un país de qua­li­tat passa també per pro­duir idees que afa­vo­rei­xin les per­so­nes i els seus interes­sos con­tra­po­sats. Caldrà que ens pre­gun­tem si l'actual sis­tema de par­tits, amb la llei elec­to­ral no escrita però vigent en absència d'una de pròpia, és el més idoni per fer el salt cap al futur que es pretén fer.

No cal dir que tot el que es faci per fomen­tar i enri­quir la llen­gua és abso­lu­ta­ment impres­cin­di­ble començant per l'escola i arri­bant a tots els àmbits de decisió polítics i soci­als. El que s'ha avançat en aquest àmbit els últims trenta anys és impres­si­o­nant. La cul­tura que es faci a Cata­lu­nya haurà de ser tan extensa com diversa tenint en compte que la volun­tat uni­ver­sa­lista de Bar­ce­lona ha estat cons­tant des de fa segles.

En començar la més curta legis­la­tura de la democràcia, el pre­si­dent Artur Mas ens par­lava que havia fet el govern dels millors. No estic segur que aquest govern passi a la història per aquesta carac­terística. Però en el que sí que podem estar tots d'acord és que Enric Prat de la Riba va dema­nar la col·labo­ració directa dels millors del seu temps, pen­ses­sin com pen­ses­sin i vin­gues­sin d'on vin­gues­sin. Aquesta fou una de les seves gran­de­ses. Per tal de ser per­ce­but i ser un país de qua­li­tat caldrà que es garan­tei­xin els con­tra­pe­sos neces­sa­ris entre els tres poders clàssics, l'exe­cu­tiu, el legis­la­tiu i el judi­cial, que són impres­cin­di­bles per les lli­ber­tats indi­vi­du­als i col·lec­ti­ves. No és una mos­tra de qua­li­tat posi­tiva el fet que casos judi­ci­als que direc­ta­ment o indi­rec­ta­ment afec­ten els poders públics s'entor­to­lli­guin inde­fi­ni­da­ment en els tri­bu­nals. Això no passa en la majo­ria d'estats euro­peus.

La Cata­lu­nya del futur també haurà de garan­tir la trans­parència de les acci­ons de govern, la de les ins­ti­tu­ci­ons i totes aque­lles eines públi­ques de ser­vei als ciu­ta­dans. En països tan con­ser­va­dors i libe­rals com Angla­terra sem­pre es pre­serva el dret a la dis­crepància, ja sigui de la forma de l'orga­nit­zació de l'Estat com de qual­se­vol altra qüestió que afecti les majo­ries i les mino­ries. Final­ment, el que més impor­tarà en el futur imme­diat, al meu parer, serà el res­pecte a l'altre pensi com pensi i parli com parli. Sense res­pecte al dife­rent i al foras­ter no arri­ba­rem massa lluny.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.