La via invisible

El PSC ha pre­sen­tat el seu pro­grama per al 25-N, que com tot­hom sabia no defensa l'estat propi, ni l'autonòmic, sinó la ter­cera via, l'estat fede­ral. Se'ls ha de reconèixer la coherència, encara que sigui en l'absurd de voler-se fede­rar amb algú que saps que no es vol fede­rar amb tu, que t'ha dit que no ho vol fer i que t'ho ha demos­trat durant dècades, segles fins i tot. És tan sim­ple com que et con­si­dera una pro­pi­e­tat i et tracta tal qual. Quina reforma cons­ti­tu­ci­o­nal espera acon­se­guir con­tra el PP i el que és pit­jor, con­tra el PSOE, que són els seus. El brin­dis al sol és espec­ta­cu­lar i esdevé ridícul quan Rubal­caba deixa Navarro i tot el PSC amb el cul a l'aire en el dret a deci­dir, amb la pre­potència de qui no es qüesti­ona qui té la pae­lla pel mànec perquè tota la vida l'han tin­guda ells. No hi ha res més des­ho­nest que anar a unes elec­ci­ons pro­me­tent plu­ges tro­pi­cals al Segrià.