La justa llàgrima

La cam­pa­nya elec­to­ral que és a la can­to­nada tindrà un fort com­po­nent emo­ci­o­nal. Es dis­cu­ti­ran, per des­comp­tat, tot i que pot­ser amb sor­dina, les solu­ci­ons a la crisi que patim. Es par­larà de com fer bai­xar la xifra indigna de l'atur, de com fer front a la dava­llada de les pres­ta­ci­ons soci­als, de com evi­tar que l'edu­cació i la sani­tat resul­tin encara més afec­ta­des. Hi haurà debats sobre la pobresa i sobre les polítiques de con­tenció que gene­ren més pobresa, sobre els des­no­na­ments i sobre els bancs dolents, sobre el res­cat. Però tot això, essent deci­siu, que­darà en un segon pla davant la pro­ta­go­nista indis­cu­ti­ble de la tem­po­rada, aquesta sobi­ra­nia que rep noms diver­sos, en funció de les cir­cumstàncies i de l'audi­tori, i que es planta enmig del debat gràcies, en part, al moment crític que vivim. La inde­pendència, però, tot i els dub­tes legals, tot i les dis­crepàncies sobre la via­bi­li­tat econòmica o la incor­po­ració a la Unió Euro­pea, la inde­pendència, dic, s'ins­tal·larà en la dis­puta elec­to­ral a par­tir d'uns pres­supòsits que, sobre­tot, seran emo­ci­o­nals.

Un exem­ple és el pri­mer vídeo de par­tit que hem pogut veure. La cam­pa­nya ins­ti­tu­ci­o­nal recalca la his­to­ri­ci­tat futura (si en podem dir així) del 25 de novem­bre i uti­litza el nom de l'este­lada en va (almenys a mi m'ho sem­bla): hi hau­ria d'haver una certa distància, una pul­cri­tud democràtica, adme­tent que hi ha ciu­ta­dans, i ells també són un deter­mi­nat gruix de la població del país, que no ente­nen la mani­fes­tació de l'11 de setem­bre com a part del seu ima­gi­nari sen­ti­men­tal. A diferència del que pro­posa la Gene­ra­li­tat (votar en un sen­tit esbi­ai­xat que l'admi­nis­tració no hau­ria de pre­veure i no pas inci­tar al vot, sigui quina sigui l'opció tri­ada) la cam­pa­nya d'ERC inci­deix legítima­ment en allò que li per­toca i que dóna un sen­tit diguem-ne trans­cen­dent a la seva pràctica política. Som on som, vénen a dir, perquè abans hi va haver qui ens va fer ser com som. Apro­fi­tant aques­tes dia­des de record mor­tu­ori, ERC va al cemen­tiri a retre home­natge als difunts patri­o­tes. Amb inten­si­tat, amb la justa llàgrima. Amb cri­teri, hones­te­dat i sen­tit de la justícia. Tots els vídeos fos­sin així.