Opinió

Més genocidi cultural

Hem de vigilar la voluntat genocida del PP cap al català a les illes Balears, el País Valencià i la Franja de Ponent

Estem en un procés polític engres­ca­dor, ale­gre, entu­si­asta, en una mobi­lit­zació política o ideològica de molta gent a Cata­lu­nya, Espa­nya, Europa. A favor la gran majo­ria, expec­tants uns quants i una mino­ria en con­tra. Des de l'Espa­nya ofi­cial, el nos­tre dret a deci­dir és pre­sen­tat com una falòrnia que no té ni cap ni peus, però l'allau sobi­ra­nista avança de forma impe­tu­osa: en la petita i mit­jana empresa, al cap i a la fi el nervi del país; des d'una posició de neu­tra­li­tat gene­ral de la gran empresa –“ja ens adap­ta­rem al que vin­gui”, vénen a dir de forma intel·ligent i pru­dent, que el capi­tal no vol enre­nou–; d'una gene­ral accep­tació del món del tre­ball. És el debat que ens té a tots cor­pre­sos, però hem d'estar a l'aguait de la volun­tat geno­cida del PP cap al català a les illes Bale­ars, el País Valencià i la Franja de Ponent.

El resul­tat de les elec­ci­ons del 25 de novem­bre pot obrir un camí sense atu­ra­dor per a un nou estat d'Europa, però tin­drem una acti­tud prin­ci­pa­tina, entot­so­lada en un món cul­tu­ral tan­cat, si no pen­sem en l'ajut que hem de donar per a la defensa de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes a la resta dels ter­ri­to­ris que les tenen com a ele­ment propi, com­par­tit amb nosal­tres, sí, però també propi d'ells. I ales­ho­res ens neces­si­ta­ran més que mai. La pressió sobre els illencs, els valen­ci­ans i la gent de la Franja serà ofe­ga­dora. El naci­o­na­lisme exclo­ent cas­te­lla­nista de Wert i el seu afany espa­nyo­lit­za­dor feri­ran on puguin.

En aquesta cam­pa­nya elec­to­ral hem de dema­nar als can­di­dats i tots els par­tits que es pre­sen­tin què pen­sen fer davant aquest atac geno­cida. CiU, ERC, IC i SI ja han mani­fes­tat el seu des­a­cord amb les acci­ons pre­ses pel PP en aquest països ger­mans. El mateix hem d'exi­gir al PSC, un par­tit per­dut en uns moments molt impor­tants per al seu pre­sent i futur; a la deriva pel que fa la seva defensa fede­ral i de reforma de la Cons­ti­tució per enca­bir-hi una Cata­lu­nya més lliure i trac­tada més jus­ta­ment; defen­sant un teòric dret a deci­dir que el PSOE es car­rega; pre­so­ner d'una argo­lla que li fa defen­sar en teo­ria el dret a deci­dir i que no fa en el propi par­tit (deci­dir el PSC per si mateix la seva estratègia elec­to­ral). Qui pot enten­dre aquest embo­lic?

Tot amb tot, el PSC i el PSOE s'han de posi­ci­o­nar vers el català amenaçat pel PP. Tard o d'hora, de moment és així, tor­na­ran a gover­nar a les Illes i al País Valencià o a l'Aragó. Ara, quan no tenen res a per­dre perquè tot ho han per­dut, és el moment de com­pro­me­tre's de cara al futur. No cal fer-se massa il·lusi­ons; els espa­nyols defen­sen el cas­tellà fins i tot on no corre cap perill, ans al con­trari: vegeu l'Ins­ti­tuto Cer­van­tes arreu del món o les acci­ons més vari­a­des, inclo­sos els països de Lla­ti­noamèrica.

Un pot obli­dar mol­tes coses, però la història situa les coses al seu lloc. L'aban­do­na­ment del PSPV-PSOE de la lluita per la iden­ti­tat valen­ci­ana en la seva llen­gua i cul­tura, l'ocul­tació del lle­gat de Joan Fus­ter o ense­nyar de forma pública via Canal 9 van ser la mos­tra més evi­dent que volien ser una regió pro­vin­ci­ana de Madrid. També s'ha d'asse­nya­lar que ha estat la manca de coratge en la defensa total de la democràcia el que ha permès que s'hagi ins­tal·lat la cor­rupció moral i política al cor motriu del País Valencià. Ara s'ha de refer un camí que mai no s'hau­ria d'haver dei­xat. Sem­bla, però, que ja s'ha començat a cami­nar.

A les Illes,el PP s'enfronta al sen­ti­ment de la gent. Un camí que du al fracàs. Ven­dre la marca Espa­nya i l'espa­nyo­lit­zació obli­gada és un negoci ruïnós. Forçar les coses, tipus per­se­cució de la llen­gua cata­lana –Mahón és un cas que faria riure si no fes llàstima–, tindrà un efecte bume­rang. Hem d'estar pre­pa­rats per aju­dar-los. Ells també són nosal­tres, nosal­tres també som ells. La història torna a fer el seu camí, neces­sita el seu calen­dari, però la cul­tura, la geo­gra­fia, l'eco­no­mia ens duen a retro­bar-nos sem­pre. I amb democràcia, molt més. El temps ho dirà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.