L'art dels museus

Amb motiu de les Fires aquest diari va publi­car un espe­cial sobre els museus que hi ha a Girona amb infor­mació dels seus con­tin­guts i refle­xi­ons de llurs res­pon­sa­bles sobre la rea­li­tat del pre­sent i les espe­ran­ces del futur. Ha estat una bona ini­ci­a­tiva que pot aju­dar a pro­mo­ci­o­nar la ciu­tat des de la mirada sem­pre refle­xiva dels seus con­tin­guts museístics. En gene­ral, els de Girona són encara uns museus força des­co­ne­guts que molts giro­nins encara no conei­xen, o no els conei­xen prou, tot i que la majo­ria si viat­gen a Florència o Roma ben segur visi­ta­ran la Galle­ria degli Uffizi o els tre­sors del Vaticà. Al gironí sem­pre li ha cos­tat apre­ciar i esti­mar allò que li és propi i cone­gut de tota la vida, i només quan les vir­tuts han estat reco­ne­gu­des per mol­tes veus auto­rit­za­des i fora­nes, ales­ho­res s'adona que tal vegada sigui veri­tat que té un tre­sor ama­gat a casa seva i li presta atenció. També és veri­tat que, a poc a poc, aquest tarannà d'un cert des­in­terès va can­vi­ant mercès als esforços pri­vats i ins­ti­tu­ci­o­nals que mal­den per cap­gi­rar aquesta situ­ació i bona prova d'aquesta volun­tat com­par­tida és la posada en fun­ci­o­na­ment de la Fun­dació Rafael Masó, el dar­rer dels museus de la ciu­tat, dedi­cat en aquest cas a la difusió del nou­cen­tisme i l'obra del gran arqui­tecte gironí. A la cate­dral, després de cinc mesos d'acu­rat tre­ball de res­tau­ració, ja torna a lluir amb tota la seva esplen­dor el Tapís de la Cre­ació, que el visi­tant pot admi­rar junt amb la magnífica peça de Jaume Cas­calls que repre­senta Car­le­many o el Bea­tus. Ben a prop d'allí, el Museu d'Art conté alguna de les obres més relle­vants del gòtic català i cami­nant cin­quanta metres ens podrem endin­sar en els mis­te­ris de la càbala que ens posa a l'abast el Museu d'Història dels Jueus. Però si hi ha un museu que per­so­nal­ment m'atrau aquest és el del cinema pot­ser perquè em va tocar viure de prop el procés de com­pra de la col·lecció Tomàs Mallol. La màgia de la imatge en movi­ment des de les ombres xine­ses fins a les pro­jec­ci­ons dels ger­mans Lumière ens endinsa en un món únic de fan­ta­sia i rea­li­tat que tal vegada merei­xe­ria un reco­nei­xe­ment més entu­si­asta i popu­lar. I ja que par­lem de museus reco­mano visi­tar la magnífica expo­sició Parva Gerunda, que es va inau­gu­rar el dia de Sant Narcís al Museu d'Història, una mos­tra que no només explica els orígens romans de la nos­tra ciu­tat i la seva con­fi­gu­ració urbana entorn la Força Vella sinó que ens ense­nya com era la vida quo­ti­di­ana dels nos­tres avant­pas­sats. Impres­cin­di­ble.