En Jordi com a exemple

Aquesta és una hora de pro­fund dolor i de gran tris­tesa per a la Fede­ració d'Orga­nit­za­ci­ons Empre­sa­ri­als de Girona. En Jordi Comas, el nos­tre pre­si­dent, ens ha dei­xat sense voler-ho, sense pen­sar-s'ho. La FOEG ja va fer públic ahir un comu­ni­cat expres­sant la indig­nació que sen­tim pels fets que l'han dut a una mort pre­ma­tura i el nos­tre con­dol i suport a la seva esposa, Carme, i a la resta de la família. Per tant, no em repe­tiré.

Sí que vull expres­sar clara­ment, en nom de tota la nos­tra orga­nit­zació, que el paper d'en Jordi Comas ha estat cab­dal al cap­da­vant de la patro­nal giro­nina durant aquests últims anys de la seva pre­sidència. Per mol­tes raons, però, sobre­tot, per una raó que ara es troba a fal­tar més que mai en la nos­tra soci­e­tat i que, pre­ci­sa­ment, no és que es posi gaire de relleu a l'hora de fer balanç. En Jordi era un home bo. Ho era per­so­nal­ment, i en sóc tes­ti­moni que no va dei­xar de ser-ho mai a l'hora de pren­dre deci­si­ons com a màxim res­pon­sa­ble de la FOEG.

En Jordi Comas sem­pre va pre­ten­dre defen­sar els interes­sos de l'empre­sa­riat gironí des del diàleg, el con­sens, la uni­tat i la lle­ial­tat. Valors que va apren­dre dels seus pares i que ell va saber con­ser­var durant tota la seva vida. Era amic dels seus amics i es pen­sava que tot­hom era com ell, sem­pre i en qual­se­vol cir­cumstància.

He de dir que cer­tes acti­tuds, de dins i de fora de l'àmbit empre­sa­rial, li havien cau­sat alguns desen­ganys. Però puc cons­ta­tar, en pri­mera per­sona, que res de tot això l'havia des­mo­ti­vat en el seu afany per cobrir tots els fronts pos­si­bles que li per­me­tes­sin abor­dar els rep­tes de futur: a Girona, a la seva esti­mada Costa Brava, a Cata­lu­nya i a l'Estat espa­nyol. S'hi havia lliu­rat amb tota la força de què era capaç, que era molta, des de l'empresa i des d'una repre­sen­tació empre­sa­rial que no sem­pre resulta agraïda. Vull subrat­llar que, amb la seva mort, ens ha dei­xat el nos­tre últim gran rela­ci­ons públi­ques. En Jordi va con­rear el saber fer amics perquè sabia que només estre­nyent i con­so­li­dant les rela­ci­ons per­so­nals es podien acon­se­guir segons quins objec­tius. No per al seu bene­fici per­so­nal, sinó per a aquells a qui sen­tia que repre­sen­tava.

Jordi, des de la indig­nació i el dolor que ara tenyeix els nos­tres sen­ti­ments, volem que sàpigues que pro­cu­ra­rem, sem­pre, ser fidels al teu exem­ple.