Els sotasignats manifesten que…

És increïble la quan­ti­tat d'intel·lec­tu­als que hi ha en aquest país. Algú temia que el fracàs esco­lar, la intro­missió de la peda­go­gia, l'ensi­nis­tra­ment a còpia de gomets i plas­ti­lina, la mas­si­fi­cació de la uni­ver­si­tat i tants altres fac­tors que con­flu­ei­xen a pro­moure la ignorància, reduïssin la quota d'intel·lec­tu­als per càpita? Doncs pot res­pi­rar alleu­jat, perquè n'hi ha més que de sobres. Aquí el que costa de tro­bar és un lam­pista, un fus­ter, un pin­tor, sobre­tot si els voleu polits i endreçats, però d'intel·lec­tu­als mai no us en fal­ta­ran. I els intel·lec­tu­als, habi­tu­al­ment, es mani­fes­ten fent un mani­fest sobre qüesti­ons que, pen­sen ells, no sou prou espa­vi­lat per deci­dir sol, com ara quin repre­sen­tant polític heu de votar, quina res­posta donar en un referèndum, o quin aspecte de l'actu­a­li­tat us ha d'indig­nar sobre tots els altres. Això sí, com els poli­cies o els taxis quan plou, no se'ls troba mai quan fan falta. Mira que hau­ria anat bé un mani­fest, o uns quants que ens adver­tis­sin que venia una crisi de ca l'ample, que ens acon­se­lles­sin de no esti­rar més el braç que la màniga, que denun­ci­es­sin les pràcti­ques abu­si­ves del sis­tema econòmic; però no, pri­mer les coses pas­sen i després sur­ten ells, que sem­bla que hi ente­nen de tot, a dir la seva. Que fàcil és pro­cla­mar “Esto lo arre­gla­mos entre todos” amb música de vio­lins, quan el mal ja està fet. Si l'intel·lec­tual ha de ser­vir d'alguna cosa pel que fa al govern de la cosa pública, hau­ria de ser per adver­tir-nos enra­o­na­da­ment què ens tro­ba­rem si per­sis­tim en deter­mi­nat com­por­ta­ment, no per mul­ti­pli­car les nos­tres il·lusi­ons i esti­mu­lar les nos­tres pors. Pot­ser és dema­nar massa. Ara també tenim intel·lec­tu­als que es mani­fes­ten a favor de la inde­pendència de Cata­lu­nya; altres en con­tra, a gava­dals, i alguns d'aquests, par­ti­da­ris del fede­ra­lisme; ara que tot són faves comp­ta­des, si és que ens dei­xen comp­tar-les, és clar. On eren quan els con­su­e­tu­di­na­ris acu­dits sobre cata­lans es trans­for­ma­ven en insults i dis­cri­mi­na­ci­ons exempts de l'apli­cació del Codi Penal? On, quan es pro­gra­ma­ven desin­ver­si­ons, s'orques­tra­ven boi­cots i s'hipo­te­cava el futur? On, quan l'anta­go­nisme asso­lia un punt de no retorn? És tard per con­ju­rar amb abs­trac­ci­ons els pro­ble­mes tan­gi­bles que no han sabut diagnos­ti­car. I com­pren­guin que alguns, a l'hora de votar o d'opi­nar, pre­fe­rei­xin dei­xar-se acon­se­llar pel lam­pista.