Jordi Comas

Per un ser­vi­dor era habi­tual que un dia com avui de tan­ca­ment de cam­pa­nya tingués una llarga con­versa telefònica amb Jordi Comas. La xer­rada va esde­ve­nir un clàssic. Feia més de trenta anys que dis­cutíem sobre política. Ens agra­dava con­tras­tar infor­mació les hores prèvies a les elec­ci­ons. Era una per­sona que tenia afi­li­ació política sense ser sec­tari. Abans de fer-me el seu diagnòstic sobre la situ­ació elec­to­ral, n'havia par­lat amb atu­rats, direc­tors de bancs, indus­tri­als, comer­ci­ants, cui­ners, pale­tes, guàrdies muni­ci­pals, cape­llans, polítics de tots els colors, etc. És a dir, amb tots els per­fils humans que ani­ran a votar aquest diu­menge. Acon­se­guia un nivell d'infor­mació tan alt que li era fàcil no equi­vo­car-se. Les pas­sa­des elec­ci­ons del 2010 al Par­la­ment de Cata­lu­nya va ende­vi­nar, dos dies abans dels comi­cis, el resul­tat escó per escó. Va filar tan prim i tan just que va qua­drar el seu vere­dicte. El dilluns poste­lec­to­ral el vaig feli­ci­tar i li vaig donar la raó pel seu encer­tat pronòstic i per la seva intuïció. Em va dir que en aquesta vida tot era qüestió de tenir sen­tit comú i nas per ende­vi­nar la jugada. He de con­fes­sar que jo havia des­con­fiat de mi mateix a l'hora de fer el pronòstic per mol­tes enques­tes que hagués estu­diat i revi­sat.

Jordi Comas tenia una veri­ta­ble passió per la política. Lle­gia lli­bres sobre­tot de memòries. Des de Prat de la Riba i Cambó fins a Pujol i Pas­qual Mara­gall. També veia interes­sants les memòries de polítics que han pas­sat a la història i que ell per­so­nal­ment havia acom­pa­nyat un xic de lluny, com Calvo Sotelo i Adolfo Suárez. En un moment deter­mi­nat els havia pas­se­jat per les comar­ques giro­ni­nes en els pri­mers anys de la democràcia. En política Jordi Comas era allò que en l'argot polític s'ano­mena trans­ver­sal. Recordo com es va mobi­lit­zar per tro­bar un apar­ta­ment al qual m'havia com­promès i en plena tem­po­rada alta d'avui per demà a Platja d'Aro per a Paco Fru­tos, lla­vors secre­tari gene­ral del Par­tit Comu­nista d'Espa­nya. Li era igual la ide­o­lo­gia d'uns i altres. L'objec­tiu era ser­vir a tots. Que el cli­ent esde­vin­gut “amic” quedés satis­fet.

Modèlic va ésser l'acte del seu enter­ra­ment el pas­sat dime­cres a Platja d'Aro. En cap moment es van sen­tir per part dels que van inter­ve­nir parau­les d'odi en con­tra dels agres­sors. A Jordi Comas li hau­ria agra­dat. De ben segur que també li hau­ria agra­dat poder dia­lo­gar amb els seus lla­dres i agres­sors per arri­bar a un acord. Par­lant, els hau­ria con­vençut. Avui més que mai tro­baré a fal­tar el seu cop de telèfon. Que des­cansi en pau...