Qüestions de fe

Els ana­lis­tes, ter­tu­li­ans i experts en l'art de la política que tan bé saben encer­tar les cau­ses i les raons d'uns resul­tats elec­to­rals després que s'hagin cele­brat les elec­ci­ons, en cap ocasió han fet esment de la vari­ant de la fe o la manca d'ella en l'estre­pitós fracàs d'Artur Mas i el seu desig gens ama­gat de con­ver­tir-se en el “con­duc­tor” de la nació cata­lana. Efec­ti­va­ment, la con­cepció estratègica de la cam­pa­nya de CiU estava clara­ment influïda per uns tocs reli­gi­o­sos amb la idea d'un mes­sies sal­va­dor que por­ta­ria el “seu” poble a la terra pro­mesa i tot era qüestió de tenir fe, expres­sada, aquesta, amb vots sufi­ci­ents a les urnes. Vet ací, però, que els dis­se­nya­dors de l'estratègia no varen ado­nar-se'n que sor­to­sa­ment les idees lai­ques es van impo­sant, el poble ja no és tan crèdul com abans i la fe s'està per­dent mercès a l'evo­lució de la intel·ligència humana i els errors pro­pis d'una Església cada vegada més allu­nyada de la seva ini­cial parròquia. El ple­bis­cit que es va plan­te­jar en aques­tes elec­ci­ons ha fra­cas­sat i la veu del poble ha par­lat però segu­ra­ment amb un llen­guatge ben dife­rent del que alguns hau­rien vol­gut. El mis­ti­cisme ja no es porta perquè la crua rea­li­tat de cada dia s'ha impo­sat mos­trant la cara amarga de les hipo­te­ques que no es poden pagar, la feina que s'esmuny, les pres­ta­ci­ons que no arri­ben i la pobresa que ens envolta. Ens volien dur a Ítaca, però fran­ca­ment, fa uns anys vaig ser-hi i, lle­vat de la màgia de l'arri­bada en vai­xell, la costa no és res de l'altre món si la com­pa­rem amb els pai­sat­ges de la Costa Brava que tenim tan a prop. O sigui que les elec­ci­ons han demos­trat que les visi­ons messiàniques no venen ni engres­quen el per­so­nal, prou cap­fi­cat a poder anar tram­pe­jant les reta­lla­des que dia sí i dia també ens va apli­cant aquesta dreta que ens mana aquí i allí. I per aca­bar d'arro­do­nir aquesta cerimònia de la con­fusió ara apa­reix el lli­bre de Benet XVI, també cone­gut com Sant Pare, i ens diu que en el nai­xe­ment de Jesús no hi havia ni bou ni mula, és a dir, que tot allò que ens havien dit del pes­se­bre era men­tida. Després d'aquesta reve­lació, els vene­dors de figu­res del mer­cat de Santa Llúcia estan ben pre­o­cu­pats per una pos­si­ble dis­mi­nució de les ven­des. I encara sort que el Papa no se'ns ha car­re­gat la figura del caga­ner, perquè aquest per­so­natge, ja fos a prop o lluny del nai­xe­ment, segur que hi devia ser. Això sí, el Pontífex afirma la cer­tesa que el nen era fruit de mare verge. Això sí que és ben lògic i natu­ral, oi?